B S A L , 5 1 ( P a l m a , 1 9 9 5 ) , 1 6 5 - 1 8 0

B A L T A S A R C A L A F A T I D A N Ú S : U N E R U D I T , E S C R I P T O R I A N T I L U L L I S T A

D E L S E G L E X V I I I

R A M O N D Í A Z i V I L L A L O N G A

L'interès per Baltasar Calafat ens ve perquè és l'autor d'una obra de teatre hagiogràfic del segle X V U 1 . La vocació anònima d'aquesta mena de teatre per la seva condic ió de popular -recordem, com a exemple, les peces del glosador manacorí Sebastià Gelabert "Tià de sa Rea!"- ens porta a què ens afanyem n indagar els autors, pocs, que sabem que escriviren teatre en calatà durant aquest segle.

A i x í mateix, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria al seu valuós Dic Balearen ja cita. enc que sigui breument, el nostre autor amb aquestes consideracions: " A otro religioso, Bal tazar Ca la fa t , debemos de este tiempo poesías líricas no sin mérito y una composición dramàtica Santa Basa de! Perú. Comedia en tres actes y en vers".1 També a la segona meitat del segle passat, l'any 1868. Joaquim M . Bover el va incloure a la Biblioteca de escritores baleares2 amb una breu síniesi biogràfica i una relació de les seves obres, de les quals indica la procedencia t en fa una mínima valoració hislòrico-lilcrària. A m b tot a ixò . hem trobat pertinent fer una revisió dc l'autor i dc l'obra amb les recerques acumulades fins ara i des d'una perspectiva actual.

Baltasar Calafat i Danús. fill del juriscousull Rafael Calafat i d'Antònia Dan ús. dc la vila de Santa Margalida (Mallorca).- 1 va néixer a Palma i fou batejat amb el nom de Baltasar Josep Ramon Tomàs Pantaleó Joan Antoni dia 29 de juliol de 1683 a la Seu dc M a l l o r c a . 4 Feia. així, el nom del seu padrí patern, també anomenat Baltasar Calafat, aquell home valent defensor dels murgalidans, que va morir arcahussat pels galifardeus

H e m c o n s u l l a t l ' e d i c i ó L I . L Í S S A L V A D O R . A r x i d u c ( l ' JK.I) . - Las Hateares¡>or ta ¡tatabra vel grabado - P a l m a de M a l l o r c a . - C a i x a dc Ua lca r s ".Sa Nos t r a " .

J o a q u í n ) M, B O V F R ( 1 9 7 6 ) . - Biblioteca de escritores ¡jaleares (2 v o l s . t . - H a r c e l o n a - S u c c a . - C u r i a ! E d i c i o n s C a t a t a n e s . - D o c u m e n t s tle cu l t u r a facs ími l s ; A.

V e g e m el q u e d i n d e l l l i n a t g e "Calar.nl" Joa t ju im M . B O V K R (19X3}.- Nobiliario mallorquín.-B a r c e l o n a . - José d e i. d á ñ e l a , ed i to r : " C 'ALAI ; A*t . Fami l i a an t igua de l:i vi l la de S a n t a Marga r i t a , de la q u e era n a t u r a l el s a h i o j u r i s t a D , Rafael Cala l ' a l , y su hijo D . Ba l t a sa r C a b i a l y D a n ú s , p r e sb í t e ro , d o c t o r t e ó l o g o , p r e d i c a d o r e l o c u e n t í s i m o , ins igne b i e n h e c h o r de \os e s t a h l e e i m i e n l o s de p i e d a d , q u e m u r i ó en 21 (s ic ] d e abr i l d e 1 7 3 5 " . p , 8 5 .

La i n s c r i p c i ó de b a p l i s m e diu ; "Ates t a y t a s fe yo J uan A l g u e r p r e | v c r e j y d o m e r com als 2 U ju l io l de 1683 l o 11 -Im. y R . Sr. Dn . R a m o n S u i e d a B i sba dc O r o p í Bap t i za un lili de l Dr. Raphe l C a l e t a ! y tic se m u l l e r la S a . A n t o n i u e D a n ú s c ò n j u g e s h a g u é n o m B a l t h c z a r J o s e p h R a m o n T i l o m a s Pan ta l eo t í J u a n A n t o n i F o r e n p a d r i n s lo Dr . M a t i i e u C a l e t a ! p r e | v e r c l R a c l o r de la v i l la d e S ia . M a r g a l i d a y la Sa . A n t o n i n c Fu l l ane y D a n ú s , m u l l e r de l cap i t à D a n ú s . S la . F u l a n a " . Extret de l Llibre de Baptismes 1681 taque / 4 9 0 . - A n i u C a p i t u l a r de la S e u de M a l l o r c a .

166 R A M O N DÍAZ ] V I L L A L O N G A

del Comte Mal? Era morador dc l'església dc Sania Eulalia i va morir a la mateixa ciutat dia 21 d'abril dc 1735." Estudià a Palma la carrera eclesiàstica i es doctorà en teologia a R o m a 7 entorn dc l'any 1706 on va conèixer cl bisbe cardenal Auguslin Pipia que cl va assistir a I' Arx ig imnàs Pontifici de la Romana Sapiència per als graus de Teologia i Filosofia i a qui va dedicaren la seva mori l'obra El llamo de David*. Fou qualificador del Sant Of ic i i beneficiat a les parròquies dc Sóller. Manacor i de la catedral de Palma. Fou deixeble de Tomàs Barceló, catedràtic de Retòrica de la Universitat de Mallorca, del qual va compilar les obres d'aquesia assignatura en un volum manuscrit titulat Retorica; artis tractatus que duu data de 1696 i que es conserva a la Biblioteca Pública de Mallorca amb signatura m s 4 7 8 . 9

Joan Verger a la seva història de Sania Margalida defineix Baltasar Calafat així:

"Fué un varón de raro ingenio casi instruido en todas las ciencias, dotado de una memoria singular, y orador famoso cu tamo que queriendo alabar su ingenio de alguno venimos à decir aquel proverbio tiene cabeza de Calefut. Erigió con sus dispendios la capilla de las Sagradas reliquias (aunque después casi del todo demolida la restauró la piadosa devoción de los fieles) y la enriqueció con casi innumerables reliquias. E l fué que fomentó en grande manera la devoción del sanio Rosario fundando para su cotidiana recitación no cortas espensas. Cortó finalmente la cruel parca con su guadaña el inexorable hilo dc su vida el día 21 abril del año 1735, después de haber legado sus bienes a la iglesia, principalmente a la Catedral habiendo también dejado en esta iglesia varias fundaciones para eterno monumento dc su piedad y religión. Se ve su retrato en el archivo de la cofradía dc San Pedro y San Bernardo y en el oratorio dc la Congregac ión del convento dc

L·i c i t a c i ó qualificativa és d e Joan Francesc M A R C H i R a m o n R O S S L L L Ó (19X1) - Història de Sonto Margalida De lo Prclnstóiia al \c¡;lc XV!. Vol I. s.c.- O b r a pa t roc inada pel M a g n í f i c A j u n l a m e n l de S a n t a M a r g a l i d a .

D i u a l l l ibre Enterras, Absoltas, v Acompañas comensant als 2H jiiner 1732 fins als 23 maig 1750.-S i g n a t u r a d e l ' A r x i u D i o c e s à d e M a l l o r c a : 1 / 129 - D / 1 7 3 2 - 5 0 . ff. 7 8 - 8 0 : " A l s 22 abr i l 1735 anà la C o m u n i d a d p e r fer a b s o l t a a c a s a de l Sr. D n . B a l t a s a r Calafa t p e r a n i m a de l dil Dn y al d i a 23 li can t à la C o m u n i d a d u n of l ï c i c o n v e n t u a l a b 8 a i x e s " . Al m a r g e e s q u e r r e d iu : " Offici D e p l . 2 i n a y 1 7 3 5 " , i al m a r g e d r e t : " L ' a b s o l t a d e franc. 2 L l [ i u r e s | 7 [ s o u s ] " .

J o a q u i m M . B O V I - R a la Biblioteca d'escritores baleares d ó n a no t íc ia de l Discurso que pronunció en Roma en el acto de recibir ta borla de doctor teólogo i q u e l ' h i s to r iador i cr í t ic l i terari J o s e p B a r b e n S a n t c c l o n i ( 1 7 6 6 - 1 8 2 6 ) cl té c o m un m o d e l de bon llat í í diu q u e l 'or iginal é s c o n s e r v a a la b ib l io teca d e l s C a p u t x i n s .

V e g e u l 'apar ta t " L ' o b r a r e l i g i o s a " l 'anàlisi d e . B a l t a s a r CALAFAT ( 1 7 3 0 ) : El llanto de David en la muerte de su querido Jonatbas - Pa lma . - Impr . de l Real c o n v e n t d e San t D o m i n g o

V e g e u e l s c o m e n t a r i s a a q u e s t a obra q u e feim a l 'apartat "L'obra l i terària i h i s tò r ica" .

N o h e m t roba t a q u e s t a e x p r e s s i ó n i al D C V B d ' A l c o v e r - M o l l ni a M a r i a n A G U I L Ó 1 FUSTER ( 1 9 1 6 ) : Diccionari Aguiló - B a r c e l o n a - Inst i tut d ' l í s iud is C a t a l a n s . l in canv i el sr. M i q u e l D a l m a u l · lo . de 7 6 a n y s , i la s e v a e s p o s a d o n y a Mar i a A b r a h a m . mes t r e d ' esco la , em d igue ren q u e n o la sen t ien d 'ençà q u e e r e n a l · lo t s i q u e vol ia d i r "ser m o l ! l les t , ser in te l · l igent" . Q u e d i cons t ànc i a , d o n c s , de la pe rv ivè i i c ía . e n c a r a q u e p r e c à r i a , d ' aques i a exp re s s ió .

U N ERUDIT, ESCRIPTOR I ANTILUL·LISTA D E L S E G L E X V I I ] 1 6 7

Dominicos ele Palma, del cual había sido el principal restaurador"."

Sabem, lambe pel mateix Verger, que entre els anys 1730 i 1740 va promoure una aitra fundació dels pares caputxins a son Bal·let. a la mateixa vila de Santa Margalida. Dia 6 de juny de 1699 va ocórrer un episodi ben conegut i que palesa el tarannà "m arrel I" de Calafa t , aquest era c l nom amb què popularment es coneixien els anlilul·listes als segles X V l l l i X I X ; . El cas fou que va desaparèixer de la bassina on es dipositaven les almoines per al sosteniment de l'escola una imatge de Ramon Llull de l'aula de la Càtedra de Teologia Lul·liana de la Universitat Literària, Dia 12 fou trobada pel l l icenciat Francesc Sastre feta trossos a la mateixa porta de la Universitat i arrabassats els rajos que decoraven la corona, que foren trobats cl mateix dia al convent de Sant Francesc devora la cel·la del lector Jaume Capdebou, catedràtic de Filosofia Lul·liana. Malgrat que ni les investigacions dels senyors jurats ni de l'arquebisbc-bisbe Don Pedro dc Alagon no arribaren a cap resultat precís, dia 3 de juliol, cl vicari general Onofre Morrelles va condemnar Baltasar Calafat a sis mesos dc desterrament de Palma, sense que pogués exilar-se a la seva casa pairal a Santa Margalida, més cent lliures dc multa per costejar una llàntia d'argent, amb la finalitat de penjar-la davant la tomba del bea t . 1 2 D e fel, no cs pogueren provar Ics acusacions, però sabem que Calafat, dins la presó estant, va cremar una estampa dc Llul l . 1 - 1 . Arran d'aquests fels. els senyors jurats dc la Universitat Literaria encomanaren ai jesuïta Jaume Custurer l'escriptura de les Disertaciones historíeos del cuito inmemorial del B. Ruy mundo Z . « / w 1 4 c o m a acte de desgreuge, on compila nombrosos documents de tota mena en favor del beat.

Aquest fet degué tenir molta repercusió a la societat illenca, j a que cs va fer una festa en desgreuge dc Ramon Llull els dies R i 9 d'agost, en la qual s'engalanaren i cs penjaren alimares als carrers de Palma. Fins i lot, tingué ressò fora de Ciutat, ja que el

V e g e u J o a n V E R G E R ( 1 8 8 4 ) . - .Breve historia de la filla dc Santa Margarita.- P a l m a . - I m p r e n t a d e Fel ipe G u a s p y V i c e n s - P p 1 2 2 - 1 2 4 .

A la rec tor ia del p o b l e de S a n t a M a r g a l i d a hi h a exposa t un retrat de Ba l t a sa r Ca la fa t a m b la s egüen t i n s c r i p c i ó : " V 8 R ' d e d B a l t a s a r Ca la fa t D a n ú s na tu ra l de la v i l la d e Sta. M a r g a r i t a Sr. en a r tes y g r a d u a d o e n t e o l o g i a e n R o m a . B e n e fi'1 de las y g l e s i a s , c a t e d r a l y pa r ro , d e Só l l e r ; p r o c u r a d o r m a i o r dc la Cofra . de S. P e d . y s. Brd* o b r a d o r el e l o c u e n t e de su é p o c a , e s c r i t o r e rud i t o y e x a m i n a d o r i noda l de este O b i s p a d o . M u r i ó dia 2 4 | s ic | de abr i l d e 1735, Edad 52 a ñ o s " .

J a i m e L L A D Ò Y E E R R A G U T (1973) , - Historia del Estadi General Lituana y dc la Real y Pontificia Universidad literaria de Mallorca -Pa lma . - Cor t . S o b r e t o t é s i n t e re s san t l ' apend ix 6 que t r ansc r iu amb de ta l l els fets a i x í com c o n s t e n al l l ibre de d e I c n n i n a c i o n s d e l G r a n i G e n e r a l C o n s e l l . V e g e u , t a m b é , L o r e n z o P f i R K Z ( 1 9 8 6 ) , - " D a l o s sob re el a m i t u l i s m o del d o m i n i c o F ray M a r t í n Se r r a (f 1 7 1 5 ) " . - In Homenaje a D. Jesús Garcia Pastor.- P a h u a . - C o n s e l l e n a d ' E d u c a c i ó i Cu l tu r a . G o v e r n Ba lea r . 1, t a m b é , de l m a t e i x a u t o r ( 1 9 6 0 ) . - " L o s f o n d o s m a n u s c r i t o s l i d í anos de M a l l o r c a " . - lu Estudios lidíanos, n ú m 4 . A la p . 3 3 3 t r o b a m la s e n t è n c i a : " 9 1 0 . - (25) . 3 j u l i o 1700 . O n u f r e M o r e l l e s , V i c a r i o g e n e r a l del O b i s p a d o d e M a l l o r c a , c o n d e n a a B a l t a s a r Ca la fa t , a c ó l i t o , a p a g a r a sus e x p e n s a s una l a m p a r a de p l a t a para la cap i l l a de l B e a t o a c a u s a de las i n j u n a s q u e inf i r ió a Ramón Llul l . C o p i a cer t i f i cada p o r A n t o n i o S e r v e r a d í a 2 3 d e a g o s t o de 1 7 7 7 " .

E n d ó n a e x t e n s a n o t i c i a Alvaro C A M P A N E R -Cronicón mayor i ten se- P a l m a de M a l l o r c a , - Ed i l . Luís R i p o l l i A j u n t a m e n t de P a l m a . - P p . 4 4 9 - 4 5 0 .

S o b r e a q u e s t afer vegeu, t a m b é . M i q u e l B A T L L O R I ( 1 9 8 3 ) . - "Lu í l i sme i A n t i l u l - l i s m e e n t r e els s e g l e s X V I I i X V l l l " . - In Orientacions i recerques. Segles XIÍXX- A b a d i a de M o n t s e r r a t , - C u r i a l E d i c i o n s C a i a l a n e s i P u b l i c a c i o n s de l 'Abadia de M o n t s e r r a t . - T e x t o s i Es tud i s de Cu l tu ra C a t a l a n a ; 7 .

I -i r e f e r enc i a del l l ibre é s J a u m e C U S T U R E R ( 1 7 0 0 ) . - Disertaciones lli siálicas del culto inmemorial del B. Raymundo Lidio Dr. iluminado y mártir, y de la inmunidad de censuras que gti:a su doctrina, con un apendi: de su vida - M a l l o r c a . - t i np . d e M i g u e l C a p ó . A q u e s t l l i b re el c o m e n t a i en d ó n a més ¡ n f o m i a c i ó J o a q u i m M . B o v e r a la Biblioteca d'escritores /¡aleares.

168 K A M Ü N D Í A Z I V I L L A L O N G A

Llibre de Registres Reials (Arxiu Municipal dc Felanitx) recull la següent inscripció de dia 17 dc juny dc 1699. 1 5

"Fonc presentada orde dc Sa Il·lm. de la inopinada, impía i execrable acció teta contra la figura o imatge de l 'Il·luminai Dr. i màrtir cl Beat Ramon LIul l , i aquella publicada per los llocs acostumanis de la present vila per medi dc Gabriel Palau corredor",

A l marge d'aquest incident, amb Iota probabilitat la faceta per la qual Calafat rebé els majors elogis dels seus coetanis fou en la d'orador. Sobre la seva expressió oratòria, el jesuïta campaner Bartomeu Antoni Fullana (1668-s. X V I I I ) diu que era " arreglada al melhodo predicatorio, su erudita, y no afectada eloqüència, su natural, y no fingida pronunciación, y gesto, su directo, y substancial discurso, su bien seguida formalidad de t ex tos . . . " . 1 6

Una altre mostra que ens lia pcrvingul és aquest lexl manuscrit que es guarda a la Biblioteca Pública de Ma l lo r ca : 1 '

"...dio el concent imiento [sic] el Prelado luego discurrieron de valerse del orador de más nombre dc este Rey no que de repente pudiesse | s i c | desempeñar los que liavían [sic | lomado el empello y que fue el M . R. Sr. Dr. Baltasar Calafat sujeto tan conocido que basta havcr-lo nombrado para dar a entender q|ue] lo q[ue| muchos de primera gradualiou no huvieran echo en muy dilatado tiempo..."

Per la seva banda, el jurista, polític i escriptor Miquel Ignasi Malonda (s. X V I I -1736). doctor en Sagrada Teologia i en ambdós Drets, en un escrit a mena de pròleg dc l'obra de Calafat Milicia de Jesuchristo elogia, també, la seva llengua eloqüent alhora que ens confirma que Calafat era un predicador d'èxit. Les notícies sobre les prèdiques que feu són relativament nombroses. Vegem-les en ordre cronològic.

E l primer sermó, i l'últim que ens ha arribat E S C R I T , és El llanto de David; es tracta d'un episodi pronunciat l'any 1706 i al qual ens referim més extensament a l'apartat "L'obra religiosa".

Baltasar Calafat fou una persona prou relacionada amb cl poble de Felanitx. Dia 24 d'agost de 1716, fou convidat a predicar a l'esmentada vila eu motiu del trasllat de la imatge de la Marc de Déu:

V e g e u Pe re X A M P N A ( 1 9 7 6 ) . - Anys enrera. Seyte XVI!. II pan.- [ -c la i i i iv- S e p á r a l a de l s e t m a n a r i Felanitx.

V e g e u (Íl30).-L.xprcsioncx fúnebres con que el íieai Convento de Predicadores de ta Ciudad de Palma de Mailorcas explicà \n sentimiento en la muerte de sas dos insignes dominicanos Itéroes et beatissimo P. Benedicto XHI-- Mal lo rca . - ¡ Imprès j I:n el R l . C o n v e n i o de S to . D o m i n g o ,

fJ\ I r ac 1.1 de l m a n u s o n t 3 2 3 de l ' csn icn lada b ib l io t eca .

U N E R U D I T , E S C R I P T O R I A N T I L U L - L L S T A D E L S E G L E X V I I I 1 6 9

" Acabades les obres fins a la tercera volia, se teu la translació dc la Mare dc Déu a l'aliar principal en la nova església els 23 i 24 agost de 1716. Predicà el primer dia a l'ofici major, lo R. P. Fr. Jaume Baile a:_'uMmi;i |sicj i cl segon lo Rni . Baltesar Calafat doctor en Teo log ia" . , ! i

Dotze anys més tard, el 27 d'agost de 1728, amb motiu de l'acabament de les obres d'ampliació dc la capella dc Roser a Felanitx, Calafat l'ou requerit novament: ....se fe una solemne festa, lii vingué la música de lu Catedral, oficià el citat Vicari General [es iracta de Gabriel Sa l a ] , P R E V E D él Dr Baltasar Calafat y feren d'oferta cent trenta quatre lliures, deu sous, contant hi dues dobles de vint que hi posaren los padrins.19

A l llibre Demostraciones devotas y afectuosas con que en la recuperación de la importante plaça de Oran manifesló su pió y leal ánimo la fidel íssima ciudad de Palma y sus Nobles Patricios 2 0 Calafat fa la relació d'actes i lestes que es feren a Ciutat amb cl motiu esmentat, entre les quals lii ha la prédica que feu a la Confraria i Hospital de Sant Pere dia 29 de juny de 1732 davant mes de cent cinquania sacerdots "que siguieron con mucha devoción las preces predicatorios contra paganos".- 1 Segons Joaquim M . Bover a la seva Biblioteca d'escritores bateares aquesta prédica es va publicar amb cl títol Sermón predicado en la iglesia de S. Pedro de los Pescadores el dia 29 de junio de 1732 en la fiesta celebrada con motivo de la recuperación de la plaza de Oran22 però que no hem pogut consultar fins al moment cap exemplar. En aquestes lestes predicà cl malí de dia 25 de juliol a la capella de Santa Anna, al palau dc l 'Almudaina, la qual cosa ens dóna una idea aproximada de l'important paper que degué tenir Calafat a la Mallorca del primer terç del segle X V I I I , A i x í mateix, l'horabaixa del mateix dia feu un nou sermó a l'església i hospital dc sani Pere en el qual lloà novament cl desembarcament i presa d'Orà.

L ' o b r a literària i històrica. Joaquim M . Bover dóna notícia d'una poesia, que desconeixem per complet, en commemoració del naixement d'un fill del baró de Banyalbufar; en canvi, sí que ens ha arribat un poema que va compondre pocs anys abans de morir i que duu per títol "Descripció de Bañalbufur feta als 13 setembre de 1731. Son autor cl dr. Ca l a f a t " , 2 i E l poema es troba dins el ms 593 de les Recreaciones eruditas de Bonaventura Serra Ferragut; es tracta d'un conjuni de catorze volums manuscrits conservats a la Biblioteca Pública de Mal lorca , del segle X V I I I . Cone ixem també una altra còpia manuscrita datada l'any 1818 que duu per títol "Elogis des vi de Bafialbufar" que hem trobat al ms 51 (ff. 21r-22v) del Fons Estanistau de K, Agu i ló , conservat a la Societat Arqueològica Lul·l iana, l'autor del qual és Antoni Furió. I encara sabem d'un tercer manuscrit copiat

l B

19 20 21 22 23

Sobr i ; ac|ucst. i n o t i c i a , v e g e u M i q u e l B O R D O Y ( l l J 2 0 ) : Història de Iti tintat de Felanitx ( 4 vo l s . ) . -

Üs tan ipa fc la i i i lxcra d ' l ín B a r t o m e u R e u s . [in e spec ia l el loiti 11. p p . 154-155 i el d o c u m e n t X X I X , p, 2 4 6 .

O p . c i t , M i q u e l B o (doy ( 1 9 2 0 ) . p p . 6 S - 6 9 .

V e g e u infra el c o m e n t a r i d ' aques i a o b r a q u e J o a q u i m M. B o v e r a t r ibue ix a Bal tasar Calafa t .

O p , c i t , p . 4 .

La r e f e r è n c i a q u e d ó n a B o v e r e s : Pa lma . - Impr . de la v i u d a G u a s p . en d i c h o año. 4"de- 23 p à g s .

V à r e m e d i t a r aques t p o e m a a l 'art icle " E l o g i s d e s vi d e Baf ia lbufar" : un p o e m a d i v u i l e s c sobre un mi t e b à q u i c d e la ser ra d e Tramontan*".' In A A V V . - L·i serra tic Tramuntana, natura i calima.- Pal ma . -Ldit . M o l l . ( L n p r e m s a ] .

170 R A M O N D Í A Z I V I L L A L O N C A

per L lu í s dc Vi la l ' i anca , que cl va incloure a les anomenades Miscel·lànies Vilafranca?*, lom V I . foli 665, amb cl lítol "Elogi del vi de Baiïalbufar.del Dr. Baltazar Calafat. Pre".

EI poema està formal per quinze estrofes de vuit versos que segueixen regularment aquesta estructura: 3- 5a 5a 5li 3- 5c 5c 5b, cl dancr dels quals sempre es repeteix. Els temes del poema són lloar les belleses paisagístiques del poble de Banyalbufar i alhora fer un elogi de la seva malvasia; aquest cs un vi l'i. olorós i dolç. considerat un excel·lent vi de postres que s'elabora a partir del raïm del mateix nom, de grans grossos, tendres i ovoides , moll dolç i fragant. La malvasia es conrea a la península ibèrica, Grèc ia . Occitània i cl sud d'Itàlia. A l segle XVI11 era important la producció per a l'exportació a Amèr ica que feien a Sitges, aspecie aquest que curiosament el nostre poema recull. Sembla que cl seu nom prové del pon del Pelopouès de Monembasia, que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia.

E l vi i cl beure foren objecte de nombrosos poemes de caire irónico-burlesc, generalment tinguts per anònims. Entre els que coneixem volem citar cl poema conegut amb el títol "Breu i sustancial notícia de los enormes delicias de un famosísim gat del conveni de sant Domingo sentenciat a mort sens apel·lació" del polifacètic dominic Albert Burguny i Castel ló (1707-1770). autor tambe de la Comedia famosa del gloriós sant Caietanor^ on juga amh la polisèmia del mot "gat". Menys conegut i d'autor anònim és el poema " Exequias a los vocals de la Junta de Bumelns" , 2 f ' c s tracta d'un poema extens de trenta-una estrofas de deu versos que ¡ronil/a sobre el beure. Segons el D C V B un "bu me ta" és una persona que fa excessos cn beure vi i al tres begudes alcohòliques. I , finalment, és obliga! citar els versos tnés reeixits que coneixem d'aquesi temps i d'aquest tema i que gaudiren de molla popularitat, és el Poema satíric contra el vici i mala costum de beure, de Gui l lem Roca i Reus (1793-1852). editat per Jaume Vidal A l c o v e r . 2 7

Josep Barbe ri San te cl on i ens assegura que Baltasar Calafat va escriure també poemes cn grec i en hebreu, llengües que coneixia, però sense citar els títols. A i x í , al que fins ara hem dit dc la poesia de Calafal , només hi podem afegir cl poema en llatí, l 'únic que pogué trobar del nostre autor Joaquim M . B o v e r 2 8 i que transcriu a la Biblioteca de escritores baleares, que ve encapçalat a mode dc lítol per "Anagramma purum", i davall "Joñas . Pyra Psaltes Dei dono churus". Aquest poema encapçala el llibre dc Isidoro Alfonso dc Castancyra De sensibus et clavibus suerte, imprès a Roma l'any 1707. recordem que en aquests anys Calafat feia el seu doctoral en aquesta ciutat. E l tema del poema és la lloança apologètica de Caslcneyra en Ics seves qualitats com a teòleg.

La d e s c r i p c i ó d e l v o l u m é s : 1 5 0 x 2 0 5 m m . 3 2 3 p à g i n e s n u m e r a d e s + 17X (ol is sense n u m e r a r . D u u un lul l d e g u a r d a a m h l 'escut e n s e c de la l l ibrer ia de l m a r q u è s d e V i v o l .

S o b r e a q u e s t a u l o r i la s e v a o b r a l i te rar ia v e g e u A. B U R G U N Y 1 C A S T E L L Ó . - Teatre i poesia.-E d i c i ó a c u r a d e R a m o n D í a z i V i l l a longa . (En p r e m s a ) .

C o n s e r v a t a la B i b l i o t e c a P ú b l i c a tle M a l l o r c a 1-117, l'olis 207r-21'.>v.

1.a r e f e r è n c i a b i b l i o g r à f i c a é s : G u i l l e m R O C A I R l i U S ( 1 9 7 3 ) , - Poema unint contra el viu i mata

costum de beure.- P a l m a . - M o l l . - Ix ' s Il les d ' O r ; 106.- l i d i c i ó a cu ra de J a u m e Vida l A l c o v e r .

Op. cit. p .138 .

U N ERUDIT. ESCRIPTOR I ANTILUL·LISTA DEL S E G L E XVI11 171

A més dels seus escrits dc caire religiós i històric que veurem més envant i dels poemes que hem comentat, la seva obra literària més consiste ni és la Comèdia dc sa neta Rossa del Peni que es conserva en un únic manuscrit a la Biblioteca Pública de Mallorca amb la signatura 932. Es tracta d'un manuscrit de 65 folis del segle X V I I I , les mides del qual són 220x160 mm. Té un total de 3.062 versos.

C o m a comentari general a t'obra, cal dir que es tracta d'una comèdia moll extensa, amb llargs passatges de caire teològic que fan feixuga l'obra.

L'obra està dividida en tres jornades , al gust de l'època, de la següent manera:

La l a jornada ocupa els folis I r a I9v:

Comença: M Ú S | I C A I . Si és entre las flors, la rey na.

Acaba : R O S A Que ell mirerà per se esposa.

La 2a jornada ocupa els folis I9v a 42r:

Comença: D | 0 ] N J U A | N j . J a del fogós insendi que me ¡abraza. Acaba : B O D | I G O ] . Anem que el vi tot me serca.

La 3a jornada ocurra els folis 42v a 65v:

Comença: B O D I G O . La carabassa he buscada.

Acaba : T O T S . Visca s[an}ia Rosa, viva!

Aquesta obra pertany al corpus dc teatre hagiogràfic de filiació barroca que cs va produir a Mallorca al voltant del segle X V I I I ; hem establert l'any de partença cl 1702 en què s'escriví la Comèdia del beato Reman [sic] Llull-1*. d'autor anònim, i l'any 1864 en què Joan Bartomeu Bosch i Sureda escriví Sant Antoni Abat}®. Aquest gènere gaudí d'una gran popularitat, fel que ho demostra les vint-i-tres obres diferents que hem inventariat, les nombroses representacions tant a pobles com a Palma que se'n feren i la procedència social i cultural ben diferent dels autors que cone ixem. í !

Contra el que pugui parèixer, la devoció i la literatura en llaor d'aquesta santa no és gens aliena a Mallorca. El mateix Calafat al seu llibre Milicia de Jesuchrisu}2 la inclou en una relació de sant i santes que la Tercera Orde dels dominics té especial devoció. A l seu torn. el també dominic mallorquí Vicenç Pons va deixar manuscrits un gruix dc

El t í to l Complet cs Comèdia del beato fieman [ s i c | Lltilt. djacíojr il·luminat y màrtir de Jesucliisl Isic]. nàstron patricio, q u e e s c o n s e r v a a la Soc ie ta t A r q u e o l ò g i c a I j j l l iana. I o n s Je ron i R o s s e l l ó , c ò d c * núm. 5 , fol is 8 9 - 1 6 2 .

El t e a t r e c a t a l à d ' aques t a u t o r fou editat p e r J o a n M a s i Vj ves a J u a n H art o rneu H O S C l l I S U R E D A ( 1 9 8 7 ) . - Sant Antoni. Sonta Margalida. Les pus toretes.- M a n a c o r . - C a i x a d e l i a l e a r s i p o m e n t d e la C u l t u r a d c M a n a c o r - T i a d e sa R e a l : a í .

A q u e s t t ea t re de l XVI I I h m f ob jec te d e la iu>slni tesi d o c t o r a l ; el seu c o n t i n g u i bà s i c l 'hem pub l i ca t en d o s a r t i c l e c o m p l e m e n t a r i s t i tu la ts "El t ea t re h a g i o g r à f i c a M a l l o r c a en to rn del s eg l e X V l l l (1702¬ 1864) I i 11". E n p r e m s a .

O p . c i t . P p . 7 4 - 7 5 .

172 R A M O N D Í A Z I V I L L A L O N C A

poesies i sermons en un còdex que es conserva a la Biblioteca Pública de M a l l o r c a 3 3 on en cl foli 117 comença un aplec de poesies amb el títol general "En las tiestas dc la beatificación dc la gloriosa beata Rosa Peruana celebradas en este convento a 24 de agosto día de san Bartolomé (en cuya vigilia murió la santa) A ñ o líïóó...". La majoria són en espanyol , però també n'hi ha en catata i en llatí. Aquestes lestes que es realitzaren al convent de sant Domingo, de Palma, les recull Alvaro Campaner al seu Cronicón mayoricense^. L a tradició literaria i teatral sobre santa Rosa arriba a Àngel Guimerà amb una peça escenificada en tres acies titulada Rosa cíe Lima35.

A grans trets, la comedia de Baltasar Calafat escenifica els tòpics dc la vida dc la

santa, que bàsicament són aqucsls: el seu nom original era Isabel, però de nina fou

anomenada Rosa com a metàfora de la seva bellesa; era filla del portorriqueny Gaspar

dc Flores que surt com a personatge del drama; passa tota la seva vida reclosa a casa

seva. i . segons conten ets seus biògrafs, gaudí de l'extasi.

L a primera jornada de l'obra és purament de plantejament: se'ns fa palesa la puresa espiritual de Rosa i la pretensió de don Juan de casar-se amb ella: paral·lelament, s'estableix una pugna entre el dimoni i l'àngel per aconseguir Rosa . que , finalment, rebutja aquest casament. A la segona jornada, Gaspar de Flores està preocupat per la vida religiosa i disciplinada de la seva filla, es produeix una discusió de caire teològic entre Gonza lo i Rosa: acaba la jomada amb una temptació fallida del dimoni. La tercera jornada s'inicia amb l'aparició de Jesús que, mitjançant un joc . anuncia els dolors que patirà Rosa : el dimoni convenç don Juan perquè mati Gaspar de Flores però Rosa s'hi interposa i, per acabar l 'obra, la santa s'encomana a Déu.

Planteja, c o m és un tòpic al teatre hagiogràfic, cl tema del personatge de bona posició social i econòmica que vol casar-se amb la santa,-1 6. Aquest paper recau sobre don Juan de Toledo, que ha emparaulat amb Gaspar de Flores, el seu pare. el casament; però Rosa li diu que té un amant. Arran d'aquesta situació, entra en joc el tema de l'honor de don Juan que el mena a fer un pacte amb el dimoni: aquest li dirà qui és l'amant de Rosa a canvi de la seva ànima.

El tòpic literari de la venda de l'ànima al diable, d'origen grec, és conegut a l'edat Mijana c o m la llegenda de Teòfi l ; fou posat en escena per l'escriptor xumpanyCs Rutebeuf l'any 1265 al seu Miracle cíe Tliéophile}1 A més de ¡'Arcipreste de Hita que va incloure aquest lema al seu Libro del buen amor. els precedents tant cronològics com de gènere més pròxims a Baltasar Calafat són Lope de Vega amb la seva obra La

gran columna fogosa, on el criat firma el pacte amb el diable per aconseguir els amors

Biblioteca P ú b l i c a de M a l l o r c a , m s . 3 0 7 : Vicente PONS (ord. predi. ¡Poesias¡. //. {del mismo) ¡Sermones/ III (Antologia poética sacro-profana por l'r. Vicente Pons). P a l m a dc M a l l o r c a . 1630. l inq . fus ta i p e r g . P r o c e d e n t de l c o n v e n t d e sant D o m i n g o , d c P a l m a .

O p . e i t . Alvaro Campaner ( l ° 8 4 ) V e g e u A n n a V A Z Q U I i Z ( l ° 8 l ) . - Catàleg tic manuscrits del teatre en català de l'inslttul del Teatre,-B a r c e l o n a . - Cieneral i íai de C a t a l u n y a .

Acjuesi l e m a el t r o b a m n i m b é a la Comèdia de s¡añila ilàrbaia (B ib l io t eca Púb l i ca tic M a l l o r c a , m s . 0 4 2 ) i a la Comedia de s¡anjla Agada (Hib l io teca Públ ica de M a l l o r c a , m s . 1114).

Rutebeuf, j o g l a r i l i o b a d o r x a m p a i i v è s de l s eg l e XI I I , e s pol d a t a r la seva p r o d u c c i ó e n t r e 1245 i 1 2 8 5 . A m é s del Miracle de Théopltile, v a e s c r i u r e p o e m e s sa t í r i c s , a l · l e g ò r i c s i l í r i c s , a ix í c o m u n a b r a n c a del Roman dc Rcnarl d i t a Rcnnrt le Itcstoitrnc (GEC), Teòf i l é s un c l e r g u e a m b i c i ó s q u e v e n la s e v a à n i m a al d i a b l e a canv i de b é n s ma lc r i a t s , l-s sa lvat g r à c i e s a la i n t e r v e n c i ó dc la V e r g e i |ue l luita amb els poders de l ' infern lilis a r ecobra r la car ia e n la qual Teòf i l hav ia signal el p a c t e .

U N E R U D I T , E S C R I P T O R I A N T I L U L - L 1 S T A D E L S E G L E X V I I I 173

d'una c r i a d a 3 8 i Et mágico prodigioso dc Calderón dc la Barca on Cipriano ven la seva ànima a canvi que cl dimoni li ensenyi màgia per aconseguir els amors de Jus l ina . 3 ' . De fet. però, qui recollí aquesta herència i la convertí en autèntic miic fou Goethe al seu Faust. A l corpus de teatre hagiogràfic mallorquí que hem descrit abans aquest mite cl trobam també a la Comèdia famosa: La perla de Inglaterra i pelegrina de Ungria i a la Comèdia de s[an]t Antoni de Viana, dc Sebastià Gelabert "Tià de sa R e a l " . 4 0

C a l fer, però. algunes consideracions entorn de l'auloria d'aquesta peça dramàtica, tema, aquest, que planteja com hem exposat altres vegades nombroses dificultats, sobretot d'atribució. 4 1 Sense cap mena de dublé, Baltasar Calafat, quan va compondre la seva obra, coneixia i, fins i tol, tenia davant seu la comèdia espanyola d'Agustín dc Moreto dedicada a aquesta santa. D'aquesta peça coneixem ducs edicions diferents publicades al darrer terç del segle X V I I I . 4 - L'editada l'any 1671 té la particularitat d'incloure, també, Pedro Francisco Lanini com a coautor amb aquesta inscripció just davall cl lítol de l'obra: "Las dos jornadas de Don Agustín Moreto (que fueron las ultimas que escrivió cn el discurso de su vida.) Acabóla Don Pedro Francisco Lanini i Sag redo . 4 3

Tampoc no ens ha sobtar la influència dels autors barrocs espanyols en la literatura catalana d'aquests segles. Ultra les consideracions de caire històric i social arran del Decret dc N o v a Planta, des de la perspectiva bibliòfila. una de Ics biblioteques més importants de la Mallorca dels segles X V I I i X V I I I fou la de la família Basa, que fou usada per la intel·lectualitat, borbònica i influent, lant civil com eclesiàstica de l'època. Pel registre de préstecs sabem que els llibres més sol·licitats foren els del "Siglo dc Oro" i en concret les obres de Calderón dc la Barca . 4 4

3 8 Cf. M a n i de K I Q L ' E R ¡ losé M . V A L V E R D E ( 1 9 8 4 ) . - "Teatro ,lcl Siglo ,1c Oro". - In Historia tle ta literatura Universa!. ( 1 0 vo ls ) . - H a r t e lona. - P l a n e t a

3 9 Cf. R 1 Q U E R i V A L V E R D E o p . ei t . i t a m b é FRANCISCO R U l Z R A M O N (1<>86).- C a l d e r ó n de la B a r c a " " T r e s d r a m a s c a t ó l i c o s " . - In Historia tle! teatro español. (Desde stts orígenes hasta I90ÍI),-M a d r i d , - C á t e d r a . - C r í t i c a Y E s lud io s l i t e ra r ios .

4 0 T e n i m d u e s o b r e s d i f e r en t s referides a san ta I sabe l . les d u e s c o n s e r v a d e s a la B i b l i o t e c a P ú h l i c a d e M a l l o r c a , m a n u s c r i t s m i m s . 9 3 3 i 110<J. I . 'obra de san! A n l o n i * 'ha c o m e r v a l e n un ún ic m a n u s c r i t d i n s tes M i s c e l · l à n i e s P a s c u a l , vo l V I , IT. 4 5 1 - 4 8 2 .

S o b r e el l e m a de l 'auloria v e g e u el capí to l 'El m a r c l ega l " a Joan M A S I V ] V E S ( 1 9 8 6 ) . - /:'/ teatre a Mallorca a l'època rorjtàtaica.- B a r c e l o n a . - Cur i a l E d i c i o n s C a t a l a n e s i P u b l i c a c i o n s d e l ' A b a d i a d e MONTSERRAT.- T e x t o s i e s l u d i s de eu l lu ra ca t a l ana : 13. I t a m b é l ' apana l " I . au to r i el p r o b l e m a d e l 'aulor ia" a R a m o n D l A Z I VI L L A L O N G A ( I ( ; v 2 ) . - Et teatre hagiogràfic a Mallorca entorn del segle XVIII (1102¬ 18641- U1B. T e s t doc to ra l inédi ta .

41

42

4 3

-14

L ' e d i c i ó m é s a m i g a é s inc losa e n un v o l u m an to lòg i c que a r r e p l e g a o b r e s tle d i s t in t s a u t o r s m e n o r s (Bau t i s t a D i a m a n t é , f r a n c i s c o de C a ñ i z a r e s , e t c . ) : M O R Í : 1 0 , A g u s t í n : I A M N 1 V S A G R E I X ) , P e d r o F r a n c i s c o ( 1 6 7 1 ) . - Comedia famosa. Santo Rasa del Peni.- In Parle treinta y seis. Comedias escritas por tos mejores ingenios de España.- M a d r i d . - Fd . J o s c p h F e r n á n d e z tle Hueudia . - p p . (I -44) . 1,'altra e d i c i ó q u e c o n e i x e m é s : M O R E T O , A g u s l i n ( 1 6 7 6 1 , - Comedia famosa. Sla. Rosa del Peni.- In Segunda parte de las comedias de don Agustín Moreto,- V a l e n c i a , - I m p r e n t a tle H en i lo M a c é . - p p . ( 4 5 - 8 8 ) .

S o b r e u q u c s l a o b r a tle M o r e t o i la seva o b r a e n g e n e r a l , cal c o n s u l t a n s,a. ( I - f í i h t i o t c c a dc autores es¡iañotes, desde ta formación del lenguaje hasta nues r ros di as. Comedias escogidas de D. Agustín Moreto y Cabana.- M a d r i d . - Real A c a d e m i a E s p a ñ o l a . - C o l e c c i o n a d a s e ilustradas p o r don Lu í s Fernández-Guerra y O r b e .

E n a q u e s t sentit, és interessant f a r t i ele d e J e s ú s G A R C Í A M A R Í N (19X9) . - " L i biblioteca d e B u e n a v c n t u m S e r r a ( 1 7 2 8 - 1 7 8 4 ) i o i r á s b i b l i o t e c a s del XVI I I m a l l o r q u í n " In Estudis hateárics. (ntínts 29-SO) Ui cultura mallorquina des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Homenatge al ¡une Miquel fía ti tari.- P a l m a . - ConseJ l e n a de C u l t u r a . E d u c a c i ó i E s p o l i s . G n v e m lía I car.

174 R A M O N D Í A Z I V I L L A L O N G A

La comparació dels textos dc Morclo i Calafat ens duu a constatar que, de fet, es tracta dc la mateixa peça. i que la versió catalana es basa en l'obra espanyola, lot i que incorpora canvis de text, d'escenes i dc personatges. C a l dir que els plagis d'aquesta mena són habituals dins la història de la literatura i no han de tenir en absolut la consideració que tendrien avui en dia. En major o menor mesura, autors com Shakespeare, Turmeda o Moliere, per citar exemples ben diferents, s'han basat en altres autors a l'hora d'escriure obres seves. S i bé, en cl nostre cas, Baltasar Calafat manlleva l'obra a Agusl ín de Morelo. aquest al seu torn les plagiava d'alucs autors, com ens ho fa veure Jerónimo de Cííncer -secretari de l 'Academia Castellana- al seu Vejamen, on conta l 'anccdola que quan va trobar Morclo plagiant obres antigues li va recriminar la seva manca d'inventiva; aquest, irat, li respongué que "...en estas comedias viejas / he hallado una brava mina". 4 ' '

En general, el text -la línia argumentat i la trama- són iguals: ara bé no cal considerar la versió dc Calafat com una simple traducció literal de la comedia de Moreto sinó que ens trobam amb un text volgudament elaborat on constantment introdueix canvis de frases, d'expressions i de rimes al gust de la sensibilitat de l'auditori i de la llengua catalana. C o m també era habitual a l'època -només cal recordar a tall d'exemple L'ampliació de passatges que el menorquí Miquel Pons i Pomar a la seva versió feta entre 1836 i 1840 dc l'obra mallorquina de l'any 1807 Comèdia de ¡'invicto màrtir de Christo el gloriós cañoneo san{{) Chrisldfofà- Baltasar Calafat fa breus ampliacions i omissions al text; per exemple, quasi al final de l'obra Calafat abreuja la intervenció de l 'Àngel Custodi fcixugamenl pietosa als ulls del públic. També trobam fragments, com al final de la segona jornada, que a partir de la mateixa idea, en aquest cas la lloança del Creador i de la seva obra, es construeix una escena completament diferent. O bé cl començament dc ta tercera jornada que a l'obra espanyola surt una nina vestida "...con un manto açui . y con ella todas las mugercs con lunicelas y tocados de vírgenes" . 4 7 , i Calafat la comença amb el criat Bodigo damunt l'escenari i una cortina que s'obri i descobreix santa Rosa dormida al seu llit de fusta.

Quant als personatges del drama, la variant més remarcable cs que la peça espanyola, al final de la segona jornada, hi ha una escena on surten "quatro mugetes adornadas c o m o ninfas cantando" 4 * es tracta d'uns personatges al· legòrics que representen la Vanitat, la Presum pe ió, la Lascívia i l 'Amor Propi i que templen Rosa per ordre del Dimoni : menire que a la peça catalana aquestes doncs no apareixen i són substituïdes per dos dimonis.

Pel que fa a la llengua. Calafat introdueix algun localisme a l'obra: valgui d'exemple, l'obra espanyola diu " D c un menudillo de vaca" menire que Calafat transforma el vers en " D c pells dc se [sic] Calatrava". Aquest és un recurs habitual, també usat per altres escriptors del X V I l l com Albcrl Burguuy a la seva Comèdia famosa del gloriós sjanlt

Cf. E r a n c i s c o R L ' Í Z R A M O N ( l l J S 6 ) O p . ei i . p . 2 6 6 , 1 també M O R E T O (1922)1- Teatro.- M a d r i d . -E d i c i o n e s d c "L·i L e c t u r a " . - Ed ic ión y no ta s d e N a r c i s o A l o n s o Cor t e s . - I 'p . 16 i s s .

L'obra m a l l o r q u i n a d c la c o m e d i a dc sant Cristòfor e s c o n s e r v a a la B i b l i o t e c a l ' úb l i ca de M a l l o r c a a m h la s i g n a t u r a m e n t r e q u e l.i m e n o r q u i n a la c o n s e r v a en propie ta t el senyor A n t o n i - J o a n P o u s .

O p . c i l . p . 2 9 .

O p . c i l , 2 6 .

U N ERUDIT, ESCRIPTOR 1 ANTILUL·LISTA DEL S E G L E XVltt 175

Caietano49 que introdueix producios del camp mallorquí c o m les figues dc Val ldemossa, el vi de Pollença i hi introdueix topònims autòctons com el C a m p de la Llana , de Palma. D c la mateixa manera que inclou localismes pròxims a l'auditori, n'elimina de forasters, allunyats del públic; és c l cas d'uns versos en els quals Bodigo compara l'infern amb una taverna de M a d r i d 5 0 . Baltasar Calafat inclou, també, nombroses Matinades 5 1 posades en boca del criat graciós Bodigo, absents, en general, a l'obra dc Moreto. Tant els localismes com les llalinadcs són un recurs literari hilaran! usat al teatre hagiogràfic que, posats en boca dels personatges graciosos, leñen la intenció d'acostar l'obra al públic i cercar la seva complicitat mitjançant la rialla, com a contrapès a la solemnitat hieràtica dels altres personatges, i en particular del sant.

Hem dit, en parlar de la vida de Baltasar Calafat, Q U E FOU deixeble del també dominic i defensor aferrissat dc l'arxiduc Carles d'Àustria Tomàs Barceló (11723) a la seva càtedra de retòrica de l'Estudi General dc Mallorca. D'aquest professor ens ha arribat l'obra de finals del X V I I titulada Arle de poesia castellana en donde se dan reglas y preceptos para componer cualquier género de verso en castellano,52 encara que com el mateix Ba rce ló escriu al "Preámbulo", ÏArte serveix per A LA llengua catalana: "...pondremos brevemente en este tratado las reglas necesarias PARA componer todo género de poesía en dichas dos l e n g u a s " . 5 3 Aquesta declaració, però, és un foc d'encenalls que no s'avé amb el contingut i amb la consideració D E les dues llengües, ja que els pocs exemples que hi ha en català són subsidiaris de l 'exposició retòrica i exemplificació que en fa en espanyol.

Segons sembla, el volum original d'aquesta obra s'ha perdut o és celat en mans privades; ens ha pcrvingul , però. I R E S volums miscel· lanis amb les signatures de manuscrit 476.477 i 4 7 8 5 4 conservats a la Biblioteca Pública D E Mallorca, on va arribar part del fons del conveni dels dominics de Palma després D E LA desamortització de Mcndi/.abal amb les lleis de 1836 i 1837. De LOTS tres, el 478, datat en els anys 1696¬ 1697. és signat per Baltasar Calafat, dels altres D O S en desconeixem els autors. El dubte rau a saber si aquest manuscrit eren els apunts personals de Calafat de les classes de retòrica que impartia el professor Tomàs Barceló, O bé E S TRACTA simplement d'un volum copiat. Ca rme S i m ó . AL seu estudi abans citat D E l'obra, C R E U Q U E EL FET que entre els manuscrits hi hagi diferències en els exemples així com E N LA inclusió d'expressions populars properes A LA llengua oral COL · loquia l , LA Q U E E S decanti per la hipòtesi que estam davant dels apunts escolars D E Baltasar Calafat.

4 9 B | m a n u s c r i t e s g u a r d a a la B i b l i o t e c a do l ' A b a d i a d e M o n t s e r r a t a m b el nún i H5. p e r t a n y al p o n s A y a m a n s mini 4 0 9 7 . V e g e u O L I V A R, A l e x a n d r e ( 1 9 7 7 ) . - Catates dels om na sirits üe lo biblioteca de tAbadia dc Montserrat.- M o n e s t i r de M o n t s e r r a t . - P u b l i c a c i o n s de l ' A b a d i a de M o n t serra t . - Se r ipia et D o c u m e n t a ; 2 5 . 1 t a m b é Alber t B U R G U N V , o p . cit, a la noia 2 5 .

5 0 O p . c i t . p . 4 2 .

S o b r e les "Mat inades" c o m a recurs h u m o r í s t i c , v e g e u l ' apor tac ió a l 'apartat " la t pa ròd ia i d i o m à t i c a i el j o c v e r b a l ' d ' A n t o n i S K R R À C A M P I N S ( I9H7) . - Et teatre burlesc mallorquí, ¡70I-I&SO.- B a r c e l o n a . -C u r i a l F .d ic ions C a t a l a n e s i P u b l i c a c i o n s de l ' A b a d i a de M o n t s e r r a t , - l 'exlos i l i s l u d i s d e CULTURA C a t a l a n a ; 15.

5 2 S o b r e a q u e s t Arte dc poesia castellana i a l t res c o n s i d e r a c i o n s d e la re tò r i ca b a r r o c a , v e g e u C a r m e S I M Ó ( 1 9 8 1 ) . - " N o t e s s o b r e 1' Arte dc poesia castellana d e T o m à s B a r c e l ó " , - In A/far, n ú m , 1,-P u b l i c a c i o n s d e l s D e p a r t a m e n t s de L l e n g u a i L i t e ra tu ra C a t a l a n e s . Un ive r s i t a t de Pa lma d e M a l l o r c a . -( 1 2 9 - 1 3 3 ) p p .

5 3 O p . c i t . p . 127.

M V e g e u J e s ú s G A R C Í A P A S T O R i M a r í a M A R S À (1989).- Inventario de los manuscritos de la Biblioteca Pública del Estado en Mallorca.- M a d r i d , - C e n t r o d e Coordinación B ib l io t ecà r i a . M i n i s t e r i o de C u l t u r a ,

176 R A M O N D Í A Z I V I L L A L O N G A

A Baltasar Calafat també sc li atribueix una obra mai no publicada on refeia la història dc Santa Margalida, el seu poble natal, A finals del segle passal, Joan Verger a la seva Breve historia de la villa de Santa Margarita^5 diu:

"En algunos manuscritos privados que he visto y leido. cuyo autor fué el Dr. E . Bal la /ar Calafat i Danús aparece que este pueblo dc Sania Margarita sc llamaba no de Muro sino de Moro , lomando la derivación del moro que habitaba la gruta, en donde sucedió la maravillosa invención dc la figura de santa Margarita..."

Per la seva banda, Joaqu im M . B o v e r 5 6 cita com a una obra dc Calafat la Disertación histórica de la villa de Santa Margarita en el reino de Mut loica. Bover mai no degué veure aquesta obra, sinó que extreu la citació dc Verger com un dels materials que li serviren per escriure la seva història del poble supra citada. El maleix Bover dóna c o m a una obra diferent el Discurso que pronunció en liorna en el acto de recibir la botiu de doctor teólogo. Bover tampoc no va veure mai aquest discurs, sinó que el cita a través de les paraules de Josep Barberi Sau lee Ion i que diu que l'original era a la biblioteca dels caputxins.

E l punt dc dublc sorgeix amb les afirmacions de Joan Francesc March i Ramon R o s s e l l ó : 5 7

"El Dr. Calafat va estudiara Roma, fou un gran orador i, entre altres obres, va escriure en llalí un discurs, que va pronunciar a la Ciula l Eterna, el dia que rebé la borla dc doctor, titulat "Diser tado històrica dc la vila dc Santa Margalida". Aquest discurs es conservava a l'arxiu dels PP. Teatins amb altres documents relatius a Santa Margalida, després va passar a la família Formigucra i actualment pareix que s'ha perdut."

U n cop més, els avatars hostòrics no ens permeten treure l'entrellat del discórrer d'aquesta obra, ni tan sols saber amb certesa si es tracta d'una obra o de dues.

L ' o b r a religiós;).

Milicia de Jeschristo y Tercera Orden de Penitencia de Santo Domingo de Gtcman. Origen, confirmación y privilegios, indulgencias, Kegla, Constituciones. Ordinaciones, Off icios, Exercicios y Santos Particulares de dicha Tercera Orden** està dedieal a Gabriel Salas i Berga, Vicari General de la Seu i va especiaImenl adreçat, a mode de regla, als seus germans del convent. És a dir. Calafat descriu el conjunt d'orclinacions

O p . t i l . , cap í to l VI " P o r q u e la v i l la dc S a n i a Marga r i t a de l l a m a de M u r o " , p . 4 1 .

O p . c i l . , vo l . I, p, 137,

O p . c i i . p . 11

H e m pogu í l l eg i r un e x e m p l a r a la l l i h l i o ï eca M a r c h , de P a l m a . PI seu peu d ' i iupren la é s : | 1 7 3 0 | , -l ' a l m a - [mor . Vd.i l ' rau - 13 í ï s/n t 4 4 3 p à g s + 5 e n b l . I·iic. pe rg 155 >; 105 m m .

U N ERUDIT, ESCRIPTOR I ANTILUL·LISTA DEL S E G L E XVI11 177

que han de regir la vida i el comportament dels germans dominics. Joaquim M . Bover el té per un llibre moll erudit i, dins cl seu gènere, de força interès, 5 9

N o ens cxteiidrcm més del compte amb cl seu contingut, simplement deixar constància que el llibre està dividil en tres tractats i. a la vegada, en capítols. El traclat primer parla de la Tercera Orde dels dominics, de la seva història, dels privilegis i dels sants de la devoció dc l'orde. El iractat segon conté la regla i la constitució dc la Tercera Orde. Finalment, cl traclat tercer conié les ordinacions particulars i els oficis dels governants de la Tercera Orde,

Et ¡tanto de David en la muerte de su querido Jonatftas60 està inspirat en l'elegia del "Llibre segon" de Samuel (1, 19-27), dc YAntie Testament, que canta David sobre Saül i el seu fill Jonatan, morts a la batalla dc Gelboc relatat al final del "Llibre primer" (31, 1¬ 12).

L'obra duu per subtítol "Epiccdión". que ens dóna idea del gènere literari i de la intencionalitai del sermó, j a que ['"epicidi" és una composició poètica en la qual s'alaba una persona morta. Baltasar Calafat estableix un paral·lelisme entre David i la mort dc Saül i Jonatan. perquè , com els personatges bíblics, moriren alhora el papa Benet XI I I i el cardenal Agus t í Pipía: a ambdós els lloa com a abanderats en la lluita contra els heretges i culpables de l'expansió dels dominics.

Està*dividida en ducs parts, la "Salutación" on Calafat narra el passatge bíblic abans esmentats i que li serveix d'inspiració . L a segona part duu per títol "Introducción"; és força redundant perquè Calafat insisteix en fer un plany de la mon dels dos elegíais i dels paral·lelismes extrets de la Bíblia. Ens interessa perquè fa una succinta vida dc Pipia que ens revel·la dades sobre la vida de Calafat. Sabem, per exemple, que cl coneix a R o m a menirc fa el doctorat l'any 1706. En qualsevol cas . El llanto de David ens interessa com a mostra, que ens ha pervingul escrita, de les seves dots oratòries i dc la seva formació erudita. Es una elegia rica en planys, exclamacions , repeticions intensificadores i d'interpel·lacions a l'auditori pròpies del llenguatge oral o dels textos per esser llegits, com és aquest cas. Deixam l'anàlisi teològica per a algú més interessat i més preparat sobre el tema.

L a crònica apologètica,

Joaquim M . Bover atribueix a Baltasar Calafat l'obra Demostraciones devotas y afectuosas con que en la recuperación de ta importante plaça de Oran manifestó su pió y leal ánimo la fidelíssima ciudad de Palma y sus nobles patricios. Verdadera y

Joaquim M . ¡ Í O V H K . o p . cit . vo l 1. p. 137.

El llanto íle David é s i nc lò s , a m b p o r t a d a pa r t i cu la r , d ios el l l ibre Evpressiones fúnebres con que el Real Convenio tle Predicadores de la Cuidad de Patina de Mallorcas espinó su sentimiento en la muerte de sus dos insignes dominicanos liéroes el bealísiimo P Benedicto XIII Siun. Pontífice y el eminent, d. fr. Angustia Pipia Prcsb. Card. de Sánela Maria sobre la Minerva y Obispo de Osmio, inte murieron en un mismo dia 21 de febrero de 17 SU. Disti neta relación dc las (sicj funerales exequias y honras postumas, que en la iglesia de dicho R. Convento se les hizieron, y de los sermones que en ellas se predicaron en los dius 25 y 26 de junio del mismo año I7M). - M a l l o r c a . - Mu cl Rl C o n v e n t o de S l o . Domingo,- 1730 . La pOftadi de l s e n n ó El llanto de David t o t a el títol d iu : "Hpicedioi i con q u e el Rl C í o . de Prd . d c M a l l c a , en las l u n c h res e x e q u i a s que h i z o à su hijo e l l · ini t i . O h i spo C a r d i n a l D . Fr. A n g u s t i o P ip ia e x p l i c o el s e n t i m i e n t o d e su m u e r t e " .

178 R A M O N D Í A Z I V 1 L L A L O N G A

suscinta relación ele todas las rogativas y fiestas que al referido fin le hizieron en los meses de Junio, Julio y Agosto de / 7 J 2 ; 6 1 nosaltres, després dc la lectura de l'obra no hem trobat indicis que certifiquin aquesta atribució d'autoria; els nostres dubtes vénen perquè cl llibre cita diverses vegades en tercera persona, les prèdiques supra citades de Calafat. N o sabem si és l'estil de Calafat com a cronista, volgudament distanciador, o bé que ell no fos realment l'autor. D'altra banda, tampoc no tenim cap motiu fefaent per creure que no ho és. Hem dc pensar, doncs, que Bover devia disposar d'alguna informació que li permetia atribuir-li l'obra i de la qual nosaltres no disposant o no ens ha pervingut.

Aquest llibre ens permet constatar la importància cabdal que té l'espai urbà en els esdeveniments d'aquests segles. L'estètica barroca promou la festa fastuosa al carrer, tant per motius dc caire religiós -seguint cl calendari litúrgic, la declaració de la Puríssima Concepc ió com a patrona de Mallorca l'any 1629, la beatificació dc Caterina Thomàs (I792), 6*-, etc- com per celebracions dc caire profà. Dins aquest darrer grup cal fer esment de l'efemèride bèl·lica de l'any 1541, quan Mallorca va ésser triat com et lloc dc concentració de les esquadres a la fracassada conquesta d'Alger. L'espectacular rebuda féu que els carrers esdevenissin un gran escenari. Per a Mercè Gambés 6 - 1 "així naixia a Mallorca una nova concepció de la festa, modulada en clau teatral, on lots els integrants es revestien d'un format escènic, destinat a controlar l 'excés permès i programat".

Dins aquest context, una de les festes més lluïdes del barroc fou l'ocupació militar d'Orà per part de la monarquia borbònica espanyola. Els actes començaren cl 29 de juny dc 1732 i acabaren el mes d'agost del mateix any. Les celebracions d'aquesia croada són una exal tació carnavelesca i allisonanl al rei Felip V i a l'església catòlica, que hi participà molt activament. Aquest monarca tingué pocs escrúpols en sotmetre l'església a les directrius d'afirmació de l'Estat borbònic: recordem que el papa Climent X I s'havia decantat per l'arxiduc Carles en la Guerra de .Successió. 6 ' '

Segons els noticiaris de l ' è p o c a 6 5 aquest fet provocà un allau d'actes festius promoguts pel clero i la noblesa i en els quals participaven els mallorquins que, segons Calafat , "no les cabia en su pecho al ver extendida la Religión Cristiana y otra v c / venerada nuestra Sania Fe en la parte dc Á f r i c a " . 6 6 Aquest esclat popular <?). ultra les consideracions de caire religiós, fou degul a què Íes tiles Balears, a mig camí entre la pan oriental de la península i África, era fustigada per la piratería musulmana. Es sabut que els atacs dels corsaris musulmans, sobretot els succeïts al segle X V I . donaren lloc als simulacres coneguis com les festes dc moros i cristians, que encara se celebren a Pollença i Sóller.

La r e f e r è n c i a é s : B . CALAFAT ( 1 7 3 2 ) . - P a l m a . - Impr. d c la v iuda dc G u a s p . 4 3 p p . 6 ^ E l Cronicón mayoricense d ó n a n o m b r o s a i n f o r m a c i ó s o b r e a q u e s t a m e n a d e f e s t e s : a q u e s t e s e n

c o n c r e t s ó n a les p p . 383-384 i 5 9 6 i ss. 6 3 V e g e u l ' i n t e r e s s a n t a r t i c l e de M e r c è G A M B O S ( l u K u ) . - " l a c iu ta t d e P a l m a c o m a e s c e n o g r a f i a

fes t iva e n el s e g l e XVII" . i t a m b é M . À n g e l s PÉREZ S A M P E R , - " L e s fes tes reials a la C a t a l u n y a de l B a r r o c " ; l o t s d o s in /:'/ barroc carola. Ba rce lona . - E d i c i o n s d e l s Q u a d e r n s C r e m a .

6 4 Cf. Fernando G A R C I A DE C O R T Á Z A R J o s é M a n u e l G O N Z Á L E Z : ( I W ) . - Breve historia de España.- M a d r i d .• A l i a n z a Edi to r ia l .

6 5 V e g e u A . C A M P A N E R o p . c i t . p p . 5 2 2 - 5 2 3 .

O p . c i t . p . 6 .

U N E R U D I T . E S C R I P T O R I A N T I L U L · L I S T A D E L S E G L E X V I I I 179

Dèiem que els actes de la conquesta d'Orà foren els propis de l'època i de la seva societat urbana: processons, prèdiques -ja hem vist abans les que féu Calafat-, rogativcs. T e D e u m s , encesa dc lluminàries, salves i tocs dc campanes, carros triomfals, processons dels gremis, bombes i trons d'artifici, etc.

Per a la literatura són d'especialment interessants els anomenats "carros triomfals" que recorrien, teatralment engalanats, els carrers de la ciutat: des de dalt d'ells es llançaven papers impresos amb poesies en català i espanyol. Reproduïm aquestes dues, dc més valor històric que literari, com a mostra de la qualitat de croada que tingué la guerra d'Orà:

"Los Escolans de la Seu Vuy surten per los carrers; Saben perquè van lleugers? Perquè en la Fe van dc un peu".

"Amichs es fas está fet.

De tot es j á mort Ora, Y Alger já malalt está, Toquemlosde mort un tret". 6 7

Dins aquest ambient fcslivo-carnavalese hi col·laboraren amb especial interès els dominics, sempre disposats a demostracions públiques de fervor polit ico-religiós. N'és una mostra la seva Escola Thomística. els alumnes de la qual varen representar una breu peça teatral en espanyol sobre el tema de la conquesta d'Orà en el quinzè i darrer dels carros triomfals. Sabem que l'ou representat davant del poder c iv i l , al palau dc l 'Almudaina i a l'ajuntament dc Palma, i del poder eclesiàstic, al palau episcopal, i "en otras placas y calles donde pareció conveniente". Baltasar Calafat reprodueix cl text íntegre de l'obra a Demostraciones devotas y afectuosas.™ Hi apareixen els personatges: Àfrica, Às i a , Europa. Amèrica, el rei Felip V i el comte de Montemar. que és qui dirigí les tropes de la gesta bèl·lica. L'argument de la peça és. evidentment, la caiguda d'Orà des d'un punt dc vista apologètic, on els continents narren la seva conversió a la fe cristiana. N o cal dir que és una obra feixuga, de poca traça i d'escàs interès literari.

D i a 27 de ju l io l , el carro dels allistes també va fer una breu representació en commemoració d'aquesta efemèride, que també reprodueix Baltasar Calafat.

E n s és partíeularmeni interessant cl fel que. en motiu d'aquesles festes, al convent dels dominics dc Palma es va treure l'unicorn amb poemes penjats. L'unicorn era un gran farislol dc bronze coronal amb la figura d'un unicorn construït a Gènova al segle X I V que va ser venut l'any 1 8 2 3 . w Sembla que. en les festes assenyalades, els dominics Ireien aquesta figura i hi penjaven papers i poemes.

O p , c i t , p . n . T r a n s c r i v i m Ics d u e s quart et e s sense c a p m e n a d e canv i g n i m a t i c a l .

La p e ç a teat ra l sobre la c o n q u e s t a d 'Orà o c u p a les p p . 16 a 2 3 .

S o b r e l ' un icorn de Sant D o m i n g o , vegeu la Miscel·lànies lltutomeii Pascual, vo l II, p . 2 0 7 ; i sobre la relació d e l ' un icorn a m b la p o e s i a , el v o l u m Alber t HtJKClL 'NY, o p . ei l .

180 R A M O N D Í A Z I V I L L A L O N G A

Fins aquí hem exposat tol el que hem pogut indagar sobre Baltasar Calafat. Som conscients, però. que queden alguns punts foscos que cal aclarir. Especialment seria interessant la localització del poema sobre cl fill del baró dc Bauyalbufar i. sobretot, la recerca en arxius, preferentment privats, li hauria d'atorgar o rebutjar la pressumpta autoría de la Comèdia en qui se representa el martiri de la gloriosa verga [sic] / màrtir sania Margarita, conservada a ta Biblioteca Pública dc Mallorca amb la signatura 919

R E S U M

La figura de Baltasar Calafat, coneguda en especial gràcies a les referències de Bover , es estudiada dc bell nou a partir de l'obra original conservada. Una interessant introducció biogràfica situa cl personatge al corresponent marc històric i s'analitza després la seva tasca com a literat i historiador, sens deixar dc banda l'obra dc caire religiós i apologètic. Caldria destacar com obra literària més consistent de la producció de Calafat la Comèdia de Sánela Rossa del Perú que cs conserva en un únic manuscrit a la Biblioteca Pública de Mallorca.

A B S T R A C T

T h c figure o f Baltasar Calafat , well-known particularly thanks lo Bover 's referenecs, is studicd ancw from the original work preserved. A n intcresiing biographical foreword places Ihis personage in (he corresponding històrica! frame Ihen they analizc his task as a writer and historian, without forgctling his works on religión and apologètics. W c should menlion the Comèdia de Sánela Posa del Perú as thc most consistent literary work among Calafat 's wrilings which arc preserved in a solc manuscript ai the Public Libraiy of Majorca.