El docentParadigmes de la funció docent

El professor, perspectiva històrica

• La imatge del mestre varia en cada època històrica

Edat antiga (naixement de l’escriptura i declivi de l’imperi romà)

Primers professors grecs anomenats Sofistes

“Paidagogo” esclau que acompanya els infants a l’escola, més tard és el qui

ensenya als fills/es de l’amo

Plató “educación de los educadores”: l’estat s’engendra en

l’educació

La figura del mestre en la societat romana no gaudia ni de

reconeixement ni d’estima

Instituio Oratoria Quintiliano, primr manual de formació de professors

El professor, perspectiva històrica

Edat mitjana (caiguda imperi romà – caiguda costantinoble)

Mestre eix de l’educació

Història Calamitatum obra de Pedro Abelardo

Edat moderna ( Caiguda de Costantinoble – Revolució Francesa)

Juan Luis Vives ideal educatiu en l’estudi de les

humanitats

La formació del magisteri és un pilar fonamental de la

reforma

Comenio “Didactica Magna” Planteja una nova dimensió

escolar

El professor, perspectiva històrica

Edat contemporània (revolució francesa fins a l’actualitat)

Sistematització de l’ensenyança protagonisme professor

Escola és sinònim de progrés

1794 es funda la primera Escuela Normal de Maestros, França

Naturalismo russoniano: mestres tractin als seus alumnes d’acord amb

l’edat que tenen sense jutjar-los com un adult. I se’ls ha de deixar actuar

Enrico Pestalozzi interés en la formació del magisteri

s. XIX es reconeix i reafirma la importància de la formació

dels docents

El professor, alguns autors de l’edat

contemporània

Andrés Majón“No es, pues, el mejor maestro el que más sabe, sino el que sabiendo lonecesario, tiene el don de saberlo enseñar, esto es de saberlo ver y entender, pensar yrelacionar, y sobretodo de excitar y acrecentar el deseo de aprender, unido almétodo y hábito de estudiar y discurrir.” (El maestro mirando hacia fuera)

DeweyOpinava que la participació activa del professor en la societat era el veritablesostenidor de la comunitat (La figura del maestro en la historia del pensameinto pedagógico)

María MontessoriEs va centrar en l’activitat dels infants assenyalant els seus interessos, atén a laindividualitat de cada nen/a i el paper del professor/a es dirigir el seu treball.

FreireParteix d’unes bases humanistes per provocar la transformació de la societat deixantla manipulació i la llibertat submergida que l’escola tradicional practica.

Funció del professor. Perspectives Presagi-producte (conductista)

Procés-producte

Mediador centrat en el docent (conductista icognoscitiu)

Mediador centrat en l’alumne (conductista-cognoscitiu)

Ecològic (cognoscitiu-etnogràfic)

Model: PRESAGI-PRODUCTE

• Eficàcia de l’ensenyança degut a les característiques físiques ipsicològiques del professor/a

• Objecte d’estudi: El PROFESSOR EFICAÇ, buscant lapersonalitat més idònia sense tenir en compte la sevaconducta

• El disseny de la investigació

rendiment acadèmic

aptituds del professor/a judici de l’alumne

judici d’especialistes i experts

• Crítiques

Model: PROCÉS-PRODUCTE

• Establir relacions entrepatrons estables de conducta estils docents rendiment acadèmic dels alumnes

• Objecte d’estudi: els mètodes eficaços d’ensenyament.

• La investigació parteix de la conducta real del professor a l’aula.

de procés (independent) comportament observable del professor

Variables

de producte (dependent) rendiment acadèmic dels alumnessusceptible de ser mesurable

• L’objectiu és comprovar la eficàcia de diferents mètodes globals i identificar el més eficaç.

• Un cop trobat el millor s’ensenyarà en les escoles de formació del professorat

• Crítiques

Model: Mediador, centrat en el professor

• Centrat més en l’ensenyança i no en l’aprenentatge

• L’ensenyança és, des d’aquesta perspectiva, un procés de planificació i execució d’actuacions, una manera d’adoptar decisions.

• La conducta del professor és deguda als seus pensaments

• S’ha de tenir en compte varis aspectes:

Factors que influencien quan s’ha de prendre una decisió (expectatives, creences i teories sobre l’educació, naturalesa de les activitats d’instrucció, disponibilitat de materials i estratègies, i alternatives)

Tasques desenvolupades pel professor en l’actuació docent

(Planificació, comportament interactiu i interpretació i valoració)

• Crítiques

Model: Mediador, centrat en l’alumne

• La importància recau en l’aprenentatge, per això l’objecte d’estudi és el

comportament de l’alumne

• L’alumne és una agent actiu de l’aprenentatge, ja que la informació

que rep la transforma, en fa una elaboració subjectiva

• Davant d’una actuació docent els diversos alumnes activaran diferents

processos cognitius, per això els resultats acadèmics varien

• Investigació vol descobrir:

Com els alumnes perceben les demandes d’aprenentatge del professor

Com l’alumne s’involucren en els processos per realitzar una activitat.

Quins procediments utilitza l’alumne per assimilar els continguts que ha d’aprendre, què

ha d’aprendre, com organitzar la informació que rep.

• Crítiques

Model: Ecològic

• A l’aula professor i alumnes són processadors actius de la informació i

de les seves conductes, sempre com a individus que formen part

d’una organització

• Se pressuposa que el clima d’aquesta organització és d’intercanvi i

genera rols o patrons de comportaments individual, grupal i

col·lectiu

• Estudia l’aula des de una perspectiva naturalista, posa molta

atenció a les variables contextuals.

Modelo semàntic contextual de Tiknnoff (estructural)

Modelo de Doyle (dinàmic i funcional)

Debat

• Quina perspectiva us agrada més?

• Quines aportacions positives creieu que ha fet

cada paradigma?

• En l’actualitat, podeu posar exemples d’aquests

paradigmes a les vostres aules?

• Quin paradigma us sembla més fàcil d’executar?

• Per què és important coneixerà els diferents

paradigmes?

Bibliografiao Fernández Arenaz, A. “Didàctica general” Universitat Oberta

de Catalunya. 1996

o Tejada Fernández, J. “Innovación curricular en la formación

del docente”. 2000

o González Pérez, T. “La figura del maestro en la historia del

pensamiento pedagógico”. Rvta. Interuniversitaria para la

formación del profesorado, nº 16. 1993