cj 03, futur de l'eglésia europea para américa latina - varios autores

7/21/2019 CJ 03, Futur de l'Eglsia Europea Para Amrica Latina - Varios Autores

1/22


2/22

3

FUTUR DE L'ESGLSIA EUROPEA?

Parla Amrica Llatina

J. Sobrino J.N. Garca-Nieto

P. Richard J.I. Gonzlez Faus G. Arroyo

IntroducciJoan N. Garca-Nieto

Els pobres existeixen !Pablo Richard

El desafiament econmicGonzalo Arroyo

Quin Crist es descobreix a Amrica Llatina: vers una nova espiritualitatJon Sobrino

1. la figura de Crist a A.L.2. vers una nova espiritualitat3. significat per a les esglsies europees

Futur de l'Esglsia europea? Parla Amrica LlatinaDileg.ModeraJ. I. Gonzlez Faus


3/22

INTRODUCCI

El document que presentem s l'aportaci de tres testimonis excepcionals en el procsalliberador de Llatinoamrica. Tamb sn coneixedors de la realitat actual de l'Esglsiaeuropea. Dos dells (Gonzalo Arroyo y Pablo Richard) han participat a comenaments de1984 en lAssemblea Mundial de "Cristians en les lluites populars d'alliberament'', celebrat

precisament a Barcelona.

Tot aprofitant llur estada entre nosaltres els hem plantejat unes quantes preguntes: Comcontemplen, des de lptica dels cristians compromesos en les lluites llatinoamericanesd'alliberament, la realitat de l'Esglsia europea? Com pot contribuir Europa, i msconcretament els cristians a Europa, al procs alliberador dAmrica Llatina? Com podem, desdel vell mn, contribuir al desenvolupament del dileg Nord-Sud?

Dilluns, 9 de gener de 1984, respongueren a aquestes preguntes durant la taula rodonaconvocada pel Centre Cristianisme Justcia. Nosaltres vam demanar una aportaci especificaa cada un d'ells des de la seva experincia prpia.

En primer lloc, Pablo Richard: "Els pobres existeixen!". Pablo Richard, exiliat Xile a CostaRica, ensenya actualment teologia a la Universitat Nacional i acompanya teolgicament lescomunitats populars cristianes de tota Amrica Central. Ha publicat Cristianos por elsocialismo, Lucha ideolgica y racionalidad socialista, La Iglesia de los pobres enAmrica Central, Muerte de las cristiandades, nacimiento de la Iglesia.

En segon lloc, Gonzalo Arroyo: "El desafiament econmic". Gonzalo Arroyo, exiliat Xile a

Frana, actualment professor d'Economia a la Universitat de Paris i de lAutnoma de Mxic.Fundador i director del Centre d'Estudis dAmrica Llatina (CENTRAL) a Pars i director de larevista Amrique Latine. En 1972 fou un dels fundadors, a Santiago de Xile, del moviment"Cristians pel socialisme". Ha publicat recentment: Agricultura y alimentos en AmricaLatina: poder de las transnacionales, El golpe de estado en Chile .

En tercer lloc, Jon Sobrino: "Quin Crist es descobreix avui a Amrica Llatina: vers una novaespiritualitat''. Jon Sobrino s, actualment, professor de teologia a la Universitat de SanSalvador. Algunes de les seves publicacions ms recents: Cristologa desde Amrica Latina,Resurreccin de la verdadera Iglesia, Monseor Romero, verdadero profeta.

Finalment, el nostre company Jos L. Gonzlez Faus, del Centre Cristianisme Justcia, reculles idees que es discutiren durant el dileg que va seguir a les tres exposicions, dileg quemodera el mateix Jos L. Gonzlez Faus.

Joan N. Garca-Nieto

Centre d'Estudis

CRISTIANISME I JUSTCIA

2


4/22

ELS POBRES EXISTEIXEN!

Pablo Richard (Xile-Costa Rica)

Em fa molt de goig de parlar aqu. A nosaltres ens interessa moltssim el que aqu passa;especialment la renovaci de l'Esglsia.

Situem aquest inters a partir d'un primer punt molt simple: els pobres existeixen, i existeixensobretot al Tercer Mn. H i ha una gran concentraci de la humanitat a I frica, I sia i alAmrica Llatina. A l'any 2000, de cada cinc persones, quatre viuran en aquests pasos. I allels ndexs de mortaldat creixen d'una manera alarmant. H i ha xifres que no sn noms unesestadstiques: sn per a meditar. Hi ha uns quaranta milions de persones que moren de famcada any al Tercer Mn, en la seva majoria nens. d'entre ells n'hi ha molts que moren a causade malalties que poden ser guarides amb pocs diners; malalties de la pobresa que augmenten

d'una manera alarmant. Vers lany 2000 uns mil tres-cents milions d'homes estaran amenaatsde mort per culpa de la fam.

La mort no noms creix al Tercer Mn: hom hi inverteix. En la cursa armamentista es despesaen armes ms setanta milions de dlars per hora; o sia, ms d'un mili de dlars per minut enarmaments. Durant lany 1982 es van despendre 650.000 milions de dlars per minut enaquesta lgica de la mort.

El comer d'armes es fa fonamentalment amb el Tercer Mn. El pitjor de tot s que aquestesmorts sn intils, no compten, no afecten el sistema. No passa res: ans al contrari, sembla unasagnia saludable,

En aquest sistema capitalista, en el que ens trobem immersos, tot ho organitzen els qui no esmoren. A Xile, per exemple, tot el pla econmic, poltic, cultural, ideolgic, tots els programesde desenvolupament sn per a uns tres milions, mentre que la poblaci total de Xile s detretze milions,..

En aquesta situaci, quina ha de ser, doncs, la gran opci de l'Esglsia?: optar per la vida. Calorganitzar la societat planetriament en funci de la vida.

Per al cristi, lopci per la vida es planteja com una opci fonamental: dir "no" a la mort illuitar per la vida dels qui no compten pe r al sistema. Per fer a ixo s qestionar de socarrellactual model de desenvolupament, Perqu, si els pobres del Tercer Mn decideixen afirmarque existeixen i que no es moriran, aleshores el sistema capitalista dominant no podrcontinuar. El seu enemic no ve de lEst, sin, ms aviat, del Sud.

Ara b: el pobre no lluita contra la vida del ric, sin que lluita per tal que tota la humanitatsobrevisqui amb dignitat. I Europa pot jugar un paper fonamental per tal d'inclinar la balana iorganitzar el planeta en favor de la vida i retrobar, en aquesta aposta, la seva identitat cristiana ila seva missi. Aquest s el repte fonamental a les esglsies cristianes: denunciar que n's,d'absurd, que els pobres morin i anunciar-los la bona nova de la vida, tot posant-se al seucostat.

3


5/22

Nicaragua representa un perill per ais Estats Units, no per les armes, sin perqu, si tots elspobres comencen a organitzar-se de manera que s'afirmi que els pobres viuen i que nomoriran, aleshores tot el sistema senfonsa. Perqu lactual sistema funciona pel fet que cadaany moren 40 milions de persones.

Cal pensar-ho tot d'una manera diferent si partim del punt de vista que els pobres existeixen.

Els pobres existeixen tamb a Europa i ais Estats Units; i crec que la nostra opci per la vidaens ha de portar a veure on sn i qui sn els pobres, a no acceptar una organitzaci de lasocietateconmica, poltica, social, cultural, espiritual, religiosaque accepti com un fetnormal que els pobres morin. Aquesta s una opci dins la lgica nord-sud.

Quan dic "Nord", penso en els centres de poder que determinen l'organitzaci de la societat.El ''Sud" es troba on moren 40 milions de persones a l'any.Des d'aquesta perspectiva, arribo a l'Esglsia europea, i perdoneu-me si dic amb senzillesa elque en penso.

Tinc la impressi que esta distreta, dispersa. D'una banda, la veig tamb amb una mena dedecament, de prdua d'esperana i de fora. Crec que s molt important superar aix, per avosts i per a nosaltres.

Quines sn aquestes distraccions? On s realment el perill? Els europeus estan moltpreocupats pels mssils. Hi ha por a la qesti nuclear, i crec que s un perill real. Per, noser ms perills el sistema capitalista en el que ens trobem ficats? Aquest sistema capitalista jamata noms en la inversi de les bombes, abans que explotin.

En un altre aspecte ms espiritual, trobo un cert entusiasme envers el mn modern: una

obertura i una admiraci pel desenvolupament de la tcnica i de la cincia; i crec que aix spositiu. Per em pregunto fins a quin punt ens adonem que aquesta modernitat ja ens porta atanta mort.

En la secularitzaci hi veig una altra mena de distracci. Tamb aix s un aven. L'oberturade l'Esglsia a aquestes realitats s positiva; per, no hi ha massa optimisme? El secularisme,no ens impedeix de veure el ''fetitxisme'' i la "idolatria'' del sistema actual? Pel que fa a latecnologia i a la cincia, no hem caigut en el messianisme tecnolgic ("tot ho arreglar eldesenvolupament i la tcnica'')?

Pel que fa a com voldrem l'Esglsia europea, jo diria tres punts:

Primer. Una Esglsia evangelitzadora, tot entenent per evangelitzaci saber descobrir el Dudel Crist, el Du de lxode, el Du dels pobres, de la vida, el Du que hom nega en aquestesmorts del Tercer Mn; aquest Du la veu del qual escoltem en el clam dels pobres per la

justcia, per la vida, el treball, la salut, la participaci, la llibertat. Una Esglsia que donitestimoniatge del Du de la vida tot partint justament del clam dels pobres.

Segon. Una Esglsia ms centrada en el Regne de Du que no pas en ella mateixa (en el seupoder, en la seva cincia, en el seu prestigi). El regne de l'Esglsia ens impedeix de veure elRegne de Du. Una Esglsia menys absolutitzada: lnic absolut s aquesta presencia del

Regne de Du en la historia.4


6/22

Tercer. Una Esglsia ms pastoral, capa d'orientar espiritualment, especialment els msdesorientats: joves, drogaaddictes, "deprimits"... Orientadora de les grans opcions humanesque cal prendre en aquest moment.

I, per quina ra s important que sorgeixi aquesta Esglsia a Europa?Perqu d'Europasurti la "missi'' vers Amrica, sia i frica. L'nica manera de salvar l'Esglsia de tota lacomplicitat colonial (confusi evangeli-cultura occidental) s la de produir punts detrencament i de renovaci a Europa.

No es tracta d'un renovellament massiu, per si de minories proftiques que polaritzin elconjunt de les Esglsies.

No voldrem al centre d'Europa una Esglsia implicada en una guerra contra el Tercer Mn,Voldrem un rostre d'Esglsia que doni realment testimoniatge del Du de la vida: d'aquestamanera ser un signe d'esperana.

5


7/22

EL DESAFIAMENT ECONMICGonzalo Arroyo (Xile-Frana)

Parlar de la situaci actual del capitalisme al mn. El sistema capitalista no solament hacausat morts en el passat, sin tamb en aquests ltims 10-20 anys.

De tothom s conegut el seu sorgiment a Anglaterra en el segle XVIII i ais altres pasosd'Europa, en el segle XIX. Generacions senceres d'obrers, de nens, de dones foren sacrificades

per tal d'acumular capital; per tal que, a Europa Amrica, arribssim a una vida ms cmoda,materialment parlantno tan sols a Europa Amrica, sin tamb ais pasos del Tercer Mn,on hi ha gent que se n'aprofita. Per la novetat d'avui en dia s que ens trobem en una crisimolt profunda del sistema capitalista; crisi que no t res a veure amb les que han existit abans:al segle XIX i comenaments del XX, la dels anys 30 (que ja fou molt profunda). Es tracta,aparentment, d'una crisi de signe nou que anuncia la fi d'un tipus de societat i de civilitzaci i

que porta en ella mateixa un risc de guerra generalitzada mundial, a partir de la crisieconmica, politica i militar. Vegem-ne rpidament alguns aspectes.

Al Tercer Mn, lactual crisi s'esdev (tothom ho sap) mitjanant un estancament econmicprodut en una situaci accelerada, i es manifesta amb un predomini del capital financer sobreel capital productiu o comercial, Tot aix succeeix perqu les empreses i els bancsmultinacionals gaudeixen de bona salut (si ms no, molts dells) i aleshores poden acumular,tenir taxes de guany molt elevades (sobretot els Bancs).

En aquesta crisi t lloc un creixement econmic de les grans empreses i, simultniament, unesgotament dels Estats. No noms els Estats del Tercer Mn es troben endeutatsel deute de'

Tercer Mn voreja els 600 mil milionssin que tamb s'hi troben els estats del primer i delsegon mn, ats que la crisi afecta Europa, Estats Units i Rssia. Es tracta d'una crisi mundiali ning no se n'escapa.

Dintre de sectors capitalistes, alguns contemplen aquesta crisi amb un cert optimisme. Es ms,s ben cert que els morts no compten perqu alguns creuen que aquesta crisi no s una crisisin una reestructuraci que porta a una nova revoluci industrial. Hom parla ja de la tercerarevoluci industrial. Aquesta reestructuraci t lloc entorn de certes tecnologies estalviadoresd'energia sense construir-la, estalviadores de ma d'obra i de fora de treball.

Fixem-nos en els sectors industrials dels pasos europeus (Catalunya, per exemple). L'altre diavaig visitar una indstria txtil. Tenia ganes de plorar en veure tantes maquines aturades. Estracta d'indstries que abans tenien molts obrers i ara estan a punt de tancar-se. Aix t lloc aEspanya, Frana, Alemanya, Anglaterra... La indstria de lautombil, la txtil, la siderrgica, ladel carb: a tot arreu hi ha una substituci per noves tecnologies, com per exemple la robtica.Els robots comencen a implantar-se al Jap, Estats Units, Franca. s clar! No els fa falta llum

per treballar, ni calefacci, tampoc no paguen seguretat social i... estalvien molt!

Per amb tot aix l'atur augmenta i continuar augmentant tot i que, en algunes partsd'Europa, hi hagi governs socialistes amb una certa sensibilitat social. I s que l'aspectedefinitiu d'aquesta situaci ve donat per una reestructuraci de la societat entorn d'aquestes

tecnologies (robtica, microinformatica, telemtica, cincies de la comunicaci moderna) que6


8/22

creen una societat orientada ja vers el consum i a domicili. Des del domicili propi hom potanar al Banc, a comprar, vendre accions, jugar a la borsa, comprar programes de televisi.Tota una societat de consum elevat al cub i no al quadrat.

La biotecnologia s una altra amenaa per al Tercer Mn. Avui en dia podem fabricar alimentsde matries primes que no sn d'origen vegetal: poden ser d'origen mineral, Per ara, homdesenvolupa aquesta tcnica en secret, per dintre d'un cert tempss qesti decostospodrem menjar patates o pur de patates o qualsevol altre producte que tindr gustde patates o darrs sense que sigui ni patates, ni arrs, ni blat. Aleshores els pasos del TercerMn, que noms poden exportar matries primeres ja no ho podran fer per culpa d'aquestsnous aliments que poden produir-se a partir d'altres matries, i quedaran desfasats del progrsinternacional. Aix s molt greu.

Avui dia hi ha una gran competncia entre els pasos desenvolupats per tal de ser el primer.Qui primer arribi amb la robotica, en tindr el mercat, per exemple. El Tercer Mn no potcompetir perqu s pobre. Les morts de nens, dones passen desapercebudes i, fins i tot,

ajuden.

Coneixeu la "teoria del bot salvavides"? El vaixell s'enfonsa, noms hi ha uns pocs botssalvavides, tots els passatgers s'hi llencen de cop; el primerel fortse salva i els altresarriben ms tard quan els bots ja estan plens i gaireb no poden continuar navegant: l aiguacomena a entrar. Aleshores un d'aquests bots curull d'homes, dones i nens, navegant

penosament vers el port, demana auxili al bot que va ms desocupat: "Ajudeu-nos, si us plau".I els de l'altre bot responen: "No us ajudarem perqu, si us afegiu a nosaltres, ens enfonsem.Val ms que ens salvem nosaltres i no vosaltres''.

Aquesta s la realitat que vivim avui en dia. Val a dir que tot aix s'agreuja per les tensions

Nord-Sud i Est-Oest. Les tensions entre les dues grans potencies sn ms fortes que mai.Potser podrem comparar-les amb la crisi dels coets entre Kruscheff Kennedy.

S' ha trencat el dileg per al desarmament entre els Estats Units i Rssia, agreujant aix lacursa armamentista. Hores d'ara hi ha ms de 80.000 caps nuclears per ais coets estratgicsentre Estats Units i Rssia, entre els pasos de l'OTAN i els pasos orientals. D'aquesta situaciactual, langls Thomson en diria "exterminisme". Hi ha una dinmica de construcci d'armes

per culpa de la crisi econmica. Aqu si que no hi ha atur: I'armamentisme forma part delsprogrames de Reagan i tamb aqu, a Espanya, rutlla b. La venda d'armes, un cop aturades lesconverses per al desarmament de les grans potencies, s quelcom molt greu. Avui en dia, unaguerra atmica representaria l'extinci (o quasi) de tota la humanitat.

I el ms greu s queencara que sembli mentidala venda d'armes s fa amb els pasos delTercer Mn. All les guerres sn causades per motius fronterers, per molt sovint van lligadesa l'antagonisme Est-Oest, Per exemple, el conflicte d'Orient Mitja; el Lban, on Israelrepresenta els Estats Units Sria, la URSS; Amrica Central (Reagan enva Grenada per ademostrar a la URSS que s capa d'emprar les armes, si cal, no perqu aquesta illa puguirepresentar una amenaa per als Estats Units).

A El Salvador la rebelli del poble en armes ha provocat la desfeta de l'exercit, malgrat lajutnord-americ. Que hi poden fer els Estats Units? Retirar-se, com va fer al Vietnam, o vncer, i

7


9/22


10/22

QUIN CRIST ES DESCOBREIX A AMRICA

LLATINA: VERS UNA NOVA ESPIRITUALITAT

Jon Sobrino (El Salvador)

M'han demanat que els parli del Crist que avui es descobreix a Americ Llatina i que relacioniaquest descobriment amb una nova espiritualitat. Ambdues coses em semblen importants. La

primera, perqu pressuposa que s'ha descobert quelcom nou del Crist a Americ Llatina i queaquesta novetat, escandalosa per un costat, s una bona nova per ais creients en el Crist, queexigeix i qestiona, per que encoratja i alegra alhora. La segona, perqu relacionaconeixement del Crist amb espiritualitat; saber sobre el Crist amb apropiaci personal d'aquestsaber, amb la vida de fe. I s en el desig d'explicitar aquesta relaci que hom sent la necessitatque la teologiaen aquest cas, la cristologiaestigui al servei d'una espiritualitat que sigui

part integrant del coneixement teolgic.

Intentar donar una resposta a aquestes dues preguntes; breu, atesa la manca de temps, perque vagi al que s fonamental. Per tal de comprendre la resposta cal tenir en compte, sensdubte, el que han dit els meus companys en aquesta taula rodona sobre la situaci d AmricaLlatina i de les seves Esglsies, car aquesta realitat ha esdevingut el principal principihermeneutic del coneixement del Crist. Per altra part, ja que m'ho han demanat, intentar

presentar la figura del Crist Lespiritualitat de tal manera que puguin dir quelcom important al'Esglsia europea, ats el ttol d'aquesta taula rodona. Em concentrar, per tant, en aquells

punts que, per la seva capacitat de qestionament i d'encoratjament, puguin aportar quelcom a

les Esglsies de la vella Europa.

1. La figura del Crist a Americ Llatina

Parlar d'un descobriment del Crist a Americ Llatina o a qualsevol altra part vol dir que aquestCrist s'ha amagat o, ms exactament, que nosaltres, els creients, lhem amagat, ja sigui perqu,a poc a poc, lhgim identificat amb les nostres tradicions que l'immobilitzen i el priven de laseva eterna novetat, ja sigui perqui aquest continua essent el problema de fonsintum queel Crist veritable sempre s un repte, i, en aquest sentit, tamb s una amenaa per a l'homeconcupiscent, que sempre mira de fabricar-se els seus propis criats, per li costa d'escoltar ambodes honestes la veritat d'un Crist que va ms enll i, molts cops, en contra de les seves

expectatives i interessos.

Descobrir el Crist a Americ Llatina no ha significat res ms que redescobrir el Crist delsevangelis, aquest Crist que no s ning ms que Jess de Natzaret, tal com ens el narren elsevangelis. No hi ha dubte que aquest descobriment t dificultats tcniques per tal de trobaraquest Jess, que ja ens ha estat lliurat en narracions de fe; i, indubtablement, aquest Jesstamb ha de ser presentat a travs de les mediacions. Per el que s fonamental s tornar aJess de Natzaret, i que molts cristians llatinoamericans hi han tornat.

Un cop re-descobert aquest Jess, ens podem preguntar per que ha estat possible aquest

re-descobriment; la resposta s, un cop ms, d'una gran importncia. A Americ Llatina aquest9


11/22

re-descobriment no s degut, en els seus aspectes fonamentals, a la investigaci teolgica, sinal fet que l'evangeli ha retrobat el seu propi lloc, el lloc on ha de ser llegit i des d'on esdevtransparent. Aquest lloc s el mn dels pobres. Pobres i evangeli sn correlatius, es remetenl'un a laltre. Quan se separen, Levangeli tendeix a convertir-se en un pur text susceptibled'esdevenir una pura doctrina, on s'estudiaran els textos que prestin suport a una doctrinasobre el Crist. Per quan s'uneixen pobres i evangeli, aleshores el que es diu del Crist aisevangelis apunta veritablement a al lo que Jess t de Crist; aleshores sorgeix el veritableJess, portador d'un bona nova ais pobres i esdevingut, ell mateix, una bona noticia. Des dels

pobres, doncs, es recobren els ulls nous per tal de llegir l'evangeli i comprendre el Jess delsevangelis; des dels pobressi se'ns permet una frase xocantse supera un cert analfabetismede no saber llegir l'evangeli. El re-descobriment del Crist s degut, doncs, al fet de trobar-lo enrelaci entre Jess i els pobres actuals, relaci mitjanada pel missatge de la bona noticia deJess ais pobres del seu temps.

Hom ha escrit llargament sobre aquest Jess dels evangelis, de manera que no cal repetirdetalladament el que fou, digu, fu i pati. Ara volem presentar algunes caracterstiques

formals de la manera a travs de la qual hom capta aquest Jess a Americ Llatina. Creiem queaquestes caracterstiques de la captaci de Jess sn molt importants perqu fan que unsmateixos continguts evanglics, que poden ser llegits a molts altres llocs, tinguin unainterpretaci concreta i diferent i una gran fora transformadora en qui els llegeix.

a)La primera caracterstica de Crist s que hom el capta com un Jess proper. La proximitats, sens dubte, categoria teolgica i cristolgica de primera magnitud; el dogma delencarnaci no ta ms que sancionar l'absoluta proximitat de Du ais homes en el Crist. Peruna cosa s acceptar aquest dogma de fe i una altra, molt diferent, s fer d'aquesta proximitatquelcom de central en la prpia fe viscuda.

A Americ Llatina hom creu en un Jess proper a nosaltres perqu, en primer lloc, hom el veuproper a la seva prpia realitat. Que volem dir? Que Jess s vist com qui s'acosta a la realitatdel seu temps i al fet major d'aquesta realitat: les majories pobres, oprimides, sense dignitat.Fins i tot, s vist com el qui va fer d'aquesta proximitat el criteri de tota la seva actuaci. Desdaqu, es comprenen els seus judicis sobre la realitat opressora del seu temps, la necessitat de

posar en paraula aquesta trgica realitat, denunciar-la, de desemmascarar-la, totdesemmascarant-ne tamb els seus responsables.

Aquesta proximitat a la realitat s la que el porta a commoure's en les seves entranyes davantdel sofriment de la gent, a sortir activament en la seva defensa, a ficar-se en conflictes, a ser

perseguit i crucificat. Proximitat no s, doncs, una categoria abstracta, sin ben histrica; sl'encarnaci conseqent en el seu propi mn d'opressi, la visi honesta d'aquest mn i lamisericordiosa reacci davant dels oprimits d'aquest mn.

A causa d'aquesta proximitat al seu mn, Jess tamb avui s sentit com alg proper, pelspobres dAmrica Llatina. Els pobres llatinoamericans salven la distancia hermeneutica ambtota senzillesa: un Crist essencialment proper al seu propi mn s, automticament, compres,acceptat i volgut pels pobres del mn d'avui.

D'aquesta proximitat de Jess es dedueixen algunes conseqncies en ordre a la captaci delCrist. En primer lloc, els pobres d'avui veuen en el procs d'acostament de Jess als pobres del

seu temps la manera per la qual Jess es va anar fent germ dels pobres, realment partcip d'una10


12/22

humanitat feta en la seva immensa majoria de pobres; per aix, els pobres d'avui podenanomenar-lo "germ" (a ms a ms, en diran germ ''gran''), per, en primer lloc, "germ".Entenen molt b l'afirmaci de la carta als Hebreus que diu que Jess no s'avergonyeixd'anomenar germans ais homes. En segon lloc, el Crist, que s Jess, posseeix una intrnsecacredibilitat a causa de la seva proximitat. A pesar dels problemes entorn de la veritat del Crist,la seva credibilitat esta assegurada perqu mantingu la seva proximitat als pobres fins a la fi.En aquest sentit, hom veu la creu de Jess com el mxim smbol de lapropament de Jess als

pobres i, per aix, hom li atorga la mxima credibilitat. En tercer lloc, Jess Levangeliesdevenen llatinoamericans. Amb aix volem dir que hom supera la impressi que levangeli havingut a Americ Llatina des de fora i es mant, en certa manera, des de fora. No s que els

pobres dAmrica Llatina no acceptin la universalitat de l'Esglsia, ni el fet que hi hagi centreseclesials o teolgics geogrficament distants dAmrica Llatina. Es que l'evangeli els pariadirectament; no caltot i que continua essent una realitat tamb positiva en part quel'evangeli vingui filtrat i interpretat des daltres llocs. Per tal de sentir Jess proper, senten queJess s seu i que poden i han de llegir l'evangeli. Aix hom aconsegueix quelcom moltimportant: la possibilitat i la realitat d'sser autnticament Llatinoamrica ;, pel que fa a la seva

condici de creients; no haver de manllevar, de cap manera, la seva identitat evanglica, totcontinuant essent llatinoamericans.

b)La segona caracterstica del Crist s que hom el capta com un Jess alliberador. Aix nos un tpic de moda ni quelcom introdut per la teologia de lalliberament, que ho repeteixopportune et importune: ms aviat, s quelcom essencial al re-descobriment del Jess delsevangelis. Alliberamenten la seva formulaci com redempci i salvacis, novament, unacategoria teolgica fonamental. El que ha passat a Americ Llatina s que hom ha historitzat icompres aquest alliberament des de les seves arrels bbliques i, d'aquesta manera, s captatespontniament com un alliberament bo, just i necessari per ais pobres dAmrica Llatina. Sialgun passatge bblic ha impactat i arribat al fons del cor dels pobres s el conegut de Lc

4,18-19: ''L'Esperit del Senyor s sobre meu car ell m'ha ungit perqu doni la bona noticia aispobres. M'ha enviat per a anunciar la llibertat ais captius i la vista ais cecs, per a posar enllibertat els oprimits, per a proclamar l'any de grcia del Senyor''.

Des d'aquest passatge fonamental entenem molts altres passatges centrals que donenesperana ais pobres: el Regne de Du s'acosta, els pobres sn felios perqu aquest regne sseu. Aquest alliberament anhelat, reconegut per Medelln com una presencia de l'Esperit isigne dels temps, esdev un element essencial per tal de comprendre Jess. Hi veuenl'anunciador i el realitzador de lalliberament, el qui dna paraula al contingut de la sevaesperana i dedica la vida a fer aix una realitat.

Tot i que no s fcil de sistematitzar com veuen Jess com al llibertador, podem dir que veuenen ell el qui els allibera en el fons del seu cor; els allibera de la seva angoixa, de la sevaresignaci, del seu individualisme, de la seva desesperaci. Hi veuen el qui els comunica unaforca interior que els canvia, personalment i grupalment, d'homes esporuguits en homes lliures,lliures per a esperar, unir-se i lluitar. Veuen que tamb avui es repeteixen aquelles escenes deguaricions: en contacte amb Jess, els malalts deixen de ser-ho; i Jess els en dna la ra: latevafe t'ha salvat.

Veuen en Jess el qui porta una practica destinada a la transformaci d'una societat opressoraen una societat de fraternitat i de justcia, d'acord amb l'ideal del Regne de Du. Les mediacions

d'aquesta practica foren, en Jess, sobretot la seva paraula; per aquesta paraula no noms va11


13/22

ser doctrina o anunci, sin tamb practica. La paraula de Jess denunciadora idesemmascaradora s vista com una condemna social, tant d'una societat teocrtica organitzadaentorn del temple com d'una societat imposada per la fora des de Roma, lapax Romana. Lamort de Jess crucificat, condemnat per blasfem i subversiu s a Americ Llatinaon tantagent s assassinada per blasfema i subversiva la prova ms palesa que Jess cerca latransformaci de la seva societat; que el seu amor no solament s'adreava ais pobres o ais rics,individualment parlant, sin a les majories pobres; que, per tant, el seu amor va ser tamb unamor poltic i alliberador. Finalment, Jess s vist com el qui opera un profund alliberament enla mateixa cultura religiosa, per tamb pel profund esclariment que ha operat llur fe no

plantegen el problema de Du a partir de la seva existncia o no existncia, sin a partir del'alternativa entre el Du veritable i els dols. Aix ho veuen en Jess. Aquest aclar en quconsistia el Du veritable, tot desemmascarant els dols. Els dols sn veritables divinitats, ambuna existncia molt real, que oprimeixen i donen mort ais pobres, justificant-ho tot en nom de ladivinitat. Per Jess, el Du veritable s el Du vivent, que vol la vida dels homes; vida quehaur de ser en abundncia, per que comena amb el fet que hi hagi pa, casa, salut i educaci.Que Du sigui veritablement un Du de vida, que la glria de Du sigui l'home, ms ben dit, el

pobre que viu, com va dir Mons. Romero tot parafrasejant Ireneu, que Du sigui un Du delxode que baixa del cel a alliberar el seu poble, que Du prengui partit (en els profetes) pelsqui anomena "el meu poble" en contra dels seus opressors, que Du vulgui apropar-se en unRegne per ais pobres; tot aix ho han captat eficament els pobres dAmrica Llatina enre-descobrir Jess.

Aquest Jess continua avui essent captat i volgut com a alliberador; continua generant dignitatentre els pobres, la qual cosa els possibilita i els mou a organitzar-se com a poble, i poble deDu; continua generant comproms, generositat, lluita i entrega sens lmits per a l'alliberamentdels pobles; continua generant l'esperana que vindr l'alliberament, malgrat que les dificultatssiguin enormes i que el Regne de Du no arribi quan hom ho desitgi ni amb la plenitud utpica

desitjada.

c) La tercera caracterstica del Crist s que hom el capta com un Jess presenten la historiaactual. Aquesta actual presencia del Crist s tamb una categoria teolgica fonamental, tot ique hagi estat ms present en l'espiritualitat i en la pietat que no pas en la cristologia,

prpiament dita. Amb aix volem dir que el present del Crist no ha influt molt en el seuconeixement, amb el risc de reduir les fonts del coneixement del Crist a textos escrits del

passat, de manera que, per tal de conixer-lo, calgui tornar fonamentalment al passat.Evidentment, aix s necessari per tal de no caure en iI.lusions, entre d'altres coses. Per elmoviment unilateral al passat en ordre a conixer el Crist tampoc no fa plena justcia al Jessdels evangelis, de qui hom diu de diverses formes en els altres escrits del NT que continua

present.

A Americ Llatina, lactual presencia del Crist s molt important per ais cristians i tamb per ala teologia. No es tracta, naturalment, dinventar'' el Crist des del present, per si d'entrar-hi"en contacte'' en el present, per b que calgui qualificar acuradament que significa aquestcontacte. En qualsevol cas, hom vol dir que el coneixement del Crist no s'adquireix noms desdel passat, sin tamb des del present. L'Esperit del Crist, els signes dels temps en els quals elCrist es fa avui present sn molt importants, tenint en compte, s clar, que no es tracta dequalsevol esperit, sin de l'Esperit de Jess, que noms pot recrear en la nostra historia lahistoria de Jess, breument esbossada,

12


14/22

En concret, aquesta presencia del Crist s vista avui a Americ Llatina en la dialctica detrobar el Crist present i de treballar per tal de fer-lo present. Una part essencial d'aquesta

presencia es descobreix dit sense cap rutina, sin amb l'absoluta seriositat de la nostrasituaci, com ho afirma Mons. Romero en el fet que els pobres d'aquest mn estan, i entenen conscincia, completant en llurs cossos el que manca a la passi del Crist. Es evidentque sofreixen una immensa passi. Per, per altra banda, sn, i en tenen tamb conscincia,corresponsables de lactual senyoriu del Crist, s a dir, implantadors ja en aquesta historia delssignes del Crist ressuscitat: Lesperana que no mor, el servei desinteressat, la llibertat i elgoig. Aix, els creients sn, i en tenen conscincia, avui cos del Crist en la historia; i, desd'aquest cos, van coneixent millor el seu cap.

Des d'aquesta participaci en la realitat del Crist, celebren la seva presencia en l'eucaristia, enla reuni i en la pregaria dels creients, en la solidaritatla gran solidaritat amb tot un poblesofrint i en les petites solidaritats de la vida quotidiana de les comunitats. Accepten is'apropien la presencia sacramental del Crist amb el fet de fer-lo present en la historia: lafidelitat en partir el pa i consumir el vila prpia entregai la fidelitat en compartir el pa i

beure junts d'una mateixa copa

fer que el Crist esdevingui senyor d'aquesta historia.

Finalment, la presencia actual del Crist s presa molt seriosament segons les paraules de Mateuen la parbola del judici final: "El que freu amb aquests ms petits, a mi m'ho freu''. Cristcontinua present en els pobres del nostre mn d'una manera privilegiada. No s que tot el Cristestigui en els pobres ni que noms hi sigui en els pobres d'aquest mn. Per hi s i cal tenir encompte la seva presencia. Crist avui s present amagat i sense rostre, per una part, en el dolordels pobres; i tamb s salvficament present per a tothom qui sapropi ais pobres per tald'alliberar-los.

d)Una ltima caracterstica del Crist, resum en certa manera de totes les anteriors, s que hom

el capta com unJess que s bona nova. Amb aix volem dir que hom descobreix de deb elCrist dels evangelis; per no ja noms histricament, en la mesura en la qual els evangelis snuna font per tal de conixer la historia de Jess, sin sistemticament, en la mesura en la qualevangeli i bona nova sn sinnims. Aquest redescobriment hauria de ser el ms evident, per noha estat el ms freqent. Per mltiples raons, levangeli ha esdevingut un material per tal de

provar una determinada teologia o per tal de sustentar un dogma, la qual cosa s legitima inecessria. Ambientalment, sovint tamb saborda l'evangeli per a defensar-lo dels qui n'ataquenla seva veritat; tasca pastoralment necessria quan un ambient secularitzar, per exemple, laimposa, per tasca que posa l'evangeli a la defensiva i el priva de la fora original de ser una

bona nova.

Aquesta ptica evanglica de l'evangeli, si ens s permesa la necessria redundncia, s la quehan redescobert els pobres dAmrica Llatina. Jess s portador d'un evangeli, d'una bonanova. Aquesta bona nova sn les seves paraules i les seves obres. Jess s qui diu: "el Regnede Du s'acosta'', "felios vosaltres, els pobres, perqu el Regne de Du s vostre'', quicomena amb una altra gran noticia en ensenyar a pregar: tenim un Du que s pare i parecom, i per aix podem dir: ''Pare nostre''; qui diu a l'home aclaparat: "no tinguis por, ves-te'nen pau''; qui diu al pecador angoixat que la joia ms gran de Du s que els pecador se liacostin confiadament com a un Pare.

Aquest Jess, portador duna bona nova, s, ell mateix, vist com una bona nova per als pobres

d'avui, s el gran do de Du a aquest mn. Per aix, els pobres dAmrica Llatina poden

13


15/22

repetir veritablement l'afirmaci Paulina que ''ha aparegut la benignitat de Du", o l'afirmacide Joan que "ha aparegut la grcia i la veritat'', o poden desenvolupar les seves formulacions

prpies, tot anomenant alliberador a Jesucrist, El que importa d'aquestes formulacions s quehom vegi Jess com una bona nova.

Aix es dedueix que la captaci d'un Crist d'aquestes caracterstiques produeix goig.Certament, els cristians llatinoamericans tenen conscincia de les costosssimes exigncies deJessno fa falta recordar els milers de pagesos, obrers, estudiants, religiosos i religioses,sacerdots i bisbes que han vessat llur sang per aquest evangeli i aquest Crist a AmericLlatina, per tamb posseeixen el goig i lagrament d'haver-se trobat amb Jess. Per aix,levangeli esdev per a ells carrega pesada i lleugera alhora, per tamb aquella perla preciosa iaquell tresor amagat pel qual val la pena de vendre-ho tot.

2. Vers una nova espiritualitat

Aquest Crist captat aix s tamb un Crist "viscut" en el seguiment de Jess. En aix rau la

base de l'espiritualitat, nova o antiga, segons es miri. L'espiritualitat fonamental no s altracosa que l'exercici de l'esperit exigit pel seguiment de Jess i propiciat, alhora, per aquestseguiment. No s aquesta una espiritualitat regional que intenti reproduir aquest o aquell tretde Jess/ una actitud o practica de Jess o una altra. Es una espiritualitat fonamental per tal deconfrontar-nos amb la nostra prpia historia actual, tal com Jess es confronta amb la seva; suna espiritualitat teo-logal per tal de confrontar-se amb la realitat ltima de la historia i aix,amb la realitat ltima de Du, per tal de fer front a la vida i a la mort, per tal de lluitar en favord'una i en contra de l'altra, per tal d'estar disponible a donar de la prpia vida i, fins i tot, la

prpia vida a favor de la vida dels altres; s una espiritualitat cristocntrica, car fa tot aix ambl'esperit de Jess, amb el tarann i la manera de fer de Jess, Espiritualment s, aleshores,lexercici de l'esperit en el fet d'esdevenir filis en el fill, com diu Pau.

a) Els trets concrets d' aquesta espiritualitat es desprenen, en bona part, del que ja s'ha ditsobre Jess. En el seu origen trobem l'acte de l'esperit d'enfrontar-se amb la veritat d'aquestmn, descobrir-la, afirmar-la, denunciar-la com un pecat gravssim i fer tot aix des dels

pobres. Sentir una gran misericrdia pels pobres d'aquest mn, que fa optar eficament perells, defensar-los, lluitar amb ells pel seu alliberament i convertir-nos nosaltres mateixos en

bona noticia per a ells; consisteix, per altra part, en mantenir-nos fidel ment en aquesta primeraopci quan les conseqncies en sn dures i costoses, en introduir-nos i mantenir-nos en elsconflictes que, inevitablement, genera aquesta opci, en estar disponibles i sofrir tota mena de

persecucions que duen a terme els poders d'aquest mn contra els pobres i contra els qui s' hi

solidaritzen, en romandre fidels fins a la fi quan l'opci pels pobres exigeix la renncia d'unmateix i, fins i tot, la prpia vida.

Aquest nucli fonamental de l'espiritualitat significa orientar la prpia vida no entorn i a favord'un mateix, del propi grup o la prpia Esglsia, sin entorn dels pobres d'aquest mn, els qualsdescentren veritablement el propi jo personal o grupal. Es l'espiritualitat exigida pel serveiconseqent al Regne de Du que cal servir, mediaci molt efica de lexigncia cristiana del'amor, del fet que cal servir i no ser servit. En paraules ms actuals, s l'opci a viure per talque existeixi la justcia per ais pobres d'aquest mn; per tal que la vida arribi a sser; per tal queaquesta humanitat, que molt majoritriament produeix mort, lenta o violenta, produeixi vida.

14


16/22

A aquests nivells l'espiritualitat no sembla que sigui molt sofisticada, ni que ens endinsi encaraen all que tradicionalment s'ha considerat la finalitat de l'espiritualitat: la santedat. Malgrattot, s el primer pas absolutament necessari per una vida veritablement humana, per a una vidacristiana i per a una vida santa. Aquesta espiritualitat ens fa afins al Du de la vida, del'alliberament, de la justcia al Du, que vol la vida del seu poble. Es reconixer que en la vidadels pobres d'aquest mn hi ha quelcom d'ltim i de sant, en el servei del qual nosaltres anemassolint el que veritablement tamb s ltim per a nosaltres i fora del qual ser intil buscar laultimitat de la nostra prpia vida, del sentit de la nostra prpia vida i de la nostra esperana.

b) Aquesta actitud fonamental a favor de la vida dels pobres ha de ser acompanyada d'undeterminat esperit semblant al de Jess. L'opci pels pobres pot ser portada de diversesformes, per cristianament ha de reproduir aquells valors, aquelles actituds, aquelles virtuts,realitzades i exigides per Jess. Es tracta per tant, de reproduir l'esperit fonamental de Jess alservei del Regne de Du i la manera de portar-lo a terme, el tarann de Jess en el seu serveial Regne. Aix apareix programticament en moltes de les exigncies de Jess, en el serm dela muntanya i especialment en les benaurances. All se'ns diu com ha de ser el seguidor de

Jess que lluita per la justcia.

L'espiritualitat exigeix l'empobriment, la tendncia al propi buidament i a la renncia, totacceptant que en aquesta feblesa hi ha una mena de fora i que aquest empobriment s l'nicque pot guarir la concupiscncia inherent en ls del poder, que, per altra banda, s necessari.Exigeix el cor net, la castedat profunda per tal de reconixer les coses com sn, sensemanipular-les a favor propi, sense cedir al dogmatisme sempre deshumanizant que vol fercoincidir la realitat amb les prpies idees i interessos. Exigeix la recerca de la pau en mig de lalluita, de vegades de la lluita armada, per tal que la violncia, trgicament necessria i legitimaen algunes ocasions, no esdevingui un fi en si mateixa ni, de bon tros, una mstica salvfica.Exigeix la recerca de la reconciliaci i el perd, no noms com actituds psicolgiques de

vegades difcilment assoliblestot i que n'hi hagi exemples commovedorssin com lactitudde no tancar per sempre el futur a ladversari i de reconixer que pot existir-hi l'aspecte positiu.Exigeix l'actitud de gratutat, tan difcilment conceptualitzable, que, per una part, fa que ensreconeguem ''servents intils" i, per altra, fa que la practica tingui el valor de qui se sent agrat;en qualsevol cas, noms lexperincia de gratutat guareix la "hybris'' inherent a qualsevol

projecte hum, per molt bo i just que sigui. Exigeix lactitud de goig en mig del dolor, en saberque sempre podem adrear-nos a Du com a Pare en la pregaria, en l'eucaristia, en lescelebracions de la vida quotidiana, de la solidaritat, dels triomfs parcials. Exigeix, finalment,mantenir l'esperit de la utopia, dipositar la confiana en un futur que ser salvfic, que ens mousempre a assolir-lo encara que no el puguem assolir, a intentar reconciliar el que en la historias sempre difcilment reconciliable: lluita i pau, justcia i perd, homes nous i estructures noves.

c) Aquest esbs s, evidentment, cristolgic, d'acord amb el Crist que hom ha anatre-descobrint; per tamb s teologal. Amb aix volem dir que la realitzaci d'aquestaespiritualitat s cam vers Du i trobada amb Du en la historia. L'anomenem tamb teologal

perqu aquesta espiritualitat versa sobre aquelles realitats ltimes que poden mitjanar oimpedir aquest cam i aquesta trobada. creiem que posseeixen una ultimitat molt radical, car,tot i que formalment recullen la ultimitat amb la qual tot home de qualsevol temps i lloc had'enfrontar-se, histricament plantegen amb gran claredat i cruesa la vida i la mort com a cosesltimes i exigeixen una resposta davant d'aquesta vida i d'aquesta mort. Per aquesta ra, tot ique aquesta espiritualitat s cristiana, pel fet d'sser cristolgica, tamb s fonamentalment

15


17/22

humana puix que retrotreu el cristi a les realitats i exigncies fonamentals de tot home: sercorresponsable o no amb aquesta humanitat sofrint que sempre mant una esperana de vida.

Aquesta espiritualitat descrita planteja a l'esperit hum les preguntes que sorgeixen de lamateixa realitat, les preguntes per l'esperana, per l'amor i per la fe. T realment sentitl'esperana pera la humanitat? Es veritat que l'amor s l'acte ms profund de lhome? Es certque, en el ms profund de la realitat, hi ha el b i la veritat. Creiem que l'espiritualitat descrita,

precisament pel fet de posar en contacte l'home amb aquella realitat i aquella practica on,literalment, es juga la vida i la mort dels homes, s la que fa que aquestes preguntes siguininevitables i radicals. La resposta a aquestes preguntes pot ser varia, i segons com sigui homrespondr d'una manera o altra el problema teologal, el problema de Du. En presencia de larealitat sobre la qual versa aquesta espiritualitat no s insensat que l'home suspengui el seu

judici o negui la bondat ltima de la realitat: no li manquen experincies histriques per adoptaraquesta actitud. D'altres, no obstant aix, responen positivament. Uns ho faran sense esmentarDu explcitament; d'altres l'esmenten explcitament. Els creients que practiquen aquestaespiritualitat potser no puguin dir per quina ra han d'esmentar Du; potser noms puguin dir,

com la teologia negativa, que l'esperana s ms veritable que la resignaci; que lamor smillor que l'egocentrisme; que, donant la vida per amor, han realitzat lacte ms hum; que hi ha

quelcom en el fons de la realitat que esdev sempre promesa de justcia, de veritat i de pau quemou sempre endavant. De fet, els creients esmenten Du; lanomenen Pare i el deixen continuaressent Du, misteri insondable. Cal recordar que fan aix a travs de l'espiritualitat descrita.Aquesta hauria de ser, en pura lgica, la major dificultat per a acceptar Du en presencia de latremenda injustcia; per, aquesta s, de fet, la que possibilita esmentar Du com Jess iexperimentar la prpia vida com un cam amb Du i vers Du. Aix s un fet i hom no pot anarms enll del fet per tal de cercar-hi una explicaci; per aquest fet mostra que l'espiritualitatque sorgeix d'un seguiment de Jess en servei d'un regne per ais pobres s espiritualitat en elsentit ms profund de la paraula perqu posa en joc totes les energies de l'esperit, respon ais

ms greus desafiaments que hom fa a aquest esperit i tamb a les majors esperances derealitzaci que aquest esperit t.

Diguem, per acabar, encara que sigui de pas, que aquest aspecte teologal d'una espiritualitatdel seguiment de Jess s la forma real d'acceptar in actula transcendncia del Cristtemaque no hem esmentat abans. A Americ Llatina, els cristians mostren que creuen en Jess comel Crist, no tant perqu formulin i confessin la seva divinitat cosa que fan, per altra part,sense dificultats, sin perqu donen ultimitat al seguiment d'aquest Jess, i aix,automticament, s donar ultimitat al mateix Jess, des del qual va encarant amb ultimitat laultimitat de les seves vides i de la historia.

3. Significat per a les Esglsies europees

Tot el que hem dit noms pot ser ofert, en ltim terme, com una realitat que s qestionament ibona nova per ais qui ens trobem a Americ Llatina i per ais cristians d'Europa: s veure queexisteix aquest descobriment del Crist i aquesta espiritualitat. Molts cops a Europa demanenqu cal fer, com desenvolupar a Europa les comunitat de base, lopci pels pobres, la teologiade l'alliberament. No hi ha respostes que puguin fer de receptes per a aquestes preguntes iencara menys de part dels llatinoamericans que hem intentat a aprendre a ser cristians dintred'una realitat concreta, a no intentar universalismes precipitats ni colonialismes cristians iteolgics, que han fet patir tant les Esglsies del Tercer Mn. No es tracta, doncs, de proposar

ni d'imposar receptes. Per, des de la prpia experincia, hom pot proposar quelcom. Ms que16


18/22

els productes acabats, eclesiais o teolgics, voldria proposar-ne l'arrel: trobar aquell lloc onl'evangeli mostra la seva prpia creativitat i creix com un arbre fronds. Aquest lloc, com ja s'hadit, sn els pobres d'aquest mn. Tot mantenint aquesta correlaci entre evangeli i pobres, homdescobreix el Crist, creix l'espiritualitat, es mant el misteri de Du com a misteri salvfic i creixtamb una Esglsia dels pobres, tema no desenvolupat. Es cosa vostra cercar a Europa aquestacorrelaci entre evangeli i pobres. Per acabar, jo noms voldria fer alguns suggeriments que

puguin ser tils en aquesta recerca.

Vista l'Esglsia europea en la seva totalitat, amb les novetats que desprs esmentarem, emsembla important, en primer lloc, acabar amb alguns pressupsits, comprensibleshistricament, per teolgicament inadequats. Cal acabar amb la confusi teolgica queEuropa, pel fet d'haver estat el centre geogrfic des d'on s'ha transms l'evangeli, continuaessent el centre teolgic de la fe, de l'Esglsia i de la teologia. A un nivell histric, cal acabaramb el pressupsit que l'home europeu s simplement l'home universal, afirmaciempricament falsa i teolgicament inadequada, si es vol fer comprendre la fe des d'aquesthome i per a aquest home i, des daqu, per a tots els homes. A un nivell teolgic, cal acabar

amb el pressupsit, que ens sigui perms de dir-ho amb claredat, que Europa continuariaessent el lloc privilegiat de Du, des del qual Du arriba a les altres parts del mn, des del qualcal reflexionar sobre Du per a tota la humanitat, de manera que, fins i tot el problemaeuropeu de Du hagi de ser el problema universal de Du. Mentre es doni per suposat,conscientment o inconscient, que les Esglsies i la teologia europea tenen el monopoli sobreDu, savanar poc. Amb aix estic proposant un acte d'humilitat a les Esglsies europees pertal que acceptin que no sn el centre de la fe; ms encara, per tal que acceptin el que hi ha desilenci de Du en societats orientades vers el progrs unilateral, labundor, elconsumismetot i que l'actual conjuntura europea hagi enfosquit aquests ideals, per tal queno forcin una paraula de Du on no hi sigui, ni pressuposin que aquesta paraula s' ha fet

patrimoni perenne de les Esglsies europees. Aquesta humilitat s un moment d'empobriment,

necessari i tamb fructus.

Tamb em sembla important acabar amb una actitud inadequadament pluralista, segons la qualles Esglsies europees acceptarieno "tolerarien''el que s'esdev a les Esglsiesllatinoamericanes, per no estarien realment obertes a escoltar el que all s'esdev ni a aprendreles coses bones que s'hi esdevinguin. Ja hem dit que no es tracta de tornar a un universalismeuniformista en l'Esglsia; per, en una Esglsia veritablement "catlica", totes les Esglsieslocals haurien d'estar obertes al que passa a les altres com un moment essencial de la seva

prpia localitat; haurien d'estar obertes a escoltar altres veus, altres experincies, altresteologies, altres compromisos, altres martiris que vnen dAmrica Llatina; aix com lesEsglsies llatinoamericanes haurien d'estar obertes tamb a all que Europa ofereix devanglic.

Aquesta humilitat i aquesta obertura em semblen condicions prvies, histricament moltnecessries per a l'actual situaci de les Esglsies a Europa, per tal de trobar novament el llocde levangeli. Depn de vosaltres determinar que ha de sorgir positivament d'aquestes actituds,on i com s'ha de trobar aquest lloc, com he dit abans. Per, tal com jo ho veig, em sembla queesta sorgint quelcom positiu. A Europa hi ha molts grups cristians, on hi participen bisbes icapellans que miren de trobar quin s el pecat fonamental europeu, tasca trgica pernecessria per tal com apunta al mn dels pobres; quines sn les dimensions locals iinternacionals d'aquest pecat, amb la qual cosaun cop ms, de forma trgicas'obren a launiversalitat del pecat i, d'aquesta manera, a la universalitat dels pobres d'aquest mn. Des de

la captaci d'aquest pecat molts grups cristians tracten de realitzar llur conversi fonamental17


19/22

que, per una part, suposa integrar-se veritablement a aquesta humanitat actual, sentir-se ssershumans corresponsables amb els sofriments i les esperances de les majories pobres d'aquestmn i, per altra part, assolir una nova ptica des dels pobres que obre els ulls a l'evangeli.Tamb hi ha molts grups cristians que lluiten contra l' ideal inqestionat d'una societatconsumista i d'abundor, que practiquen l'austeritat, com a testimoniatge personal contra unasocietat deshumanizant, per tamb com a testimoniatge contra una societat injusta i a favord'una nova societat basada en una nova "civilitzaci de la pobresa" (1, Ellacuria), que no t resa veure amb la misria, per que s considerada l'nica forma en la qual s viable lideal de lafraternitat, Hi ha molts grups cristians que es comprometen en les lluites crucials del nostretemps, la lluita per la pau i la lluita per la justcia, a llurs propis pasos i al Tercer Mn. Hi hamolts cristians que desenvolupen una solidaritat activa amb els pobles i Esglsies dAmricaLlatina, tot ajudant en l'aspecte moral, econmic, poltic i cristi, oberts a rebre el que aquells

pobles i aquelles Esglsies els donen, Aquests grups organitzats en comunitats o parrquies,en comits de solidaritat o en agrupacions de telegs mostren creativitat en la litrgia i en lateologia, en la pastoral i en la solidaritat. Aquesta creativitat s per a mi un signe clar quel'evangeli tamb ha trobat el seu lloc a Europa. Aquests grups corren riscs i de vegades

sofreixen alguna mena de persecuci; quan aix t lloc, s'han trobat veritablement ambl'evangeli. L'Esglsia europea no s'imposa ja per la seva massivitat i per labundncia demitjans materials i intellectuals; per s present de forma aparentment ms humil i msevanglica. Fa molts anys Karl Rahner parlava d'una Esglsia de la dispora com a futur del'Esglsia; amb aix predeia el que avui s una realitat: que l'Esglsia no es mantindrinqestionada ni la seva fe ser acceptada ambientalment. Aix treia la conclusi que el futurde l'Esglsia es trobava en grups cristians amb una fe conscient. El que voldria afegir s que"dispora" pot sonar a grup petit, retirat; mentre que em sembla que aquests grups descritsson tamb llevat, i aix suposa esperana.

No puc respondre quin s el futur de l'Esglsia europea, tal com demana el ttol d'aquesta taularodona. Per, des dAmrica Llatina, crec que l'Esglsia europea, com qualsevol altra Esglsia

t futur en la mesura en que sintegri veritablement en la nostra humanitat actual, humanitat demilers de milions de pobres que sofreixen i que volen viure; que mantenen la seva fe i la sevaesperana; que sempre intenten de nou aconseguir el seu alliberament; que, en llenguatgeevanglic, esperen i treballen pel Regne de Du. De vegades, hom diu que les EsglsiesdAmrica Llatina tenen un gran avantatge sobre les europees, perqu all aquesta realitat de lahumanitat s ms patent i resulta ms fcil d'inserir-s'hi. Avantatge trgic, certament, per ques'ofereix a tothom: fer-se corresponsables amb el futur d'aquesta humanitat de pobres, Quanaix passa, la vida recobra el seu sentit i, fins i tot, el seu goig; levangeli s bona nova; elCrist torna a ser Jess de Natzaret, La vida dels creients esdev seguiment de Jess en el mnd'avui. Aquest seguiment no va acompanyat ja del vell triomfalisme eclesial, sin de lasobrietat basada en la veritat. La vida esdev un caminar amb un sentit profund, no perqu elscristians tinguem solucions per a tot, sin perqu, objectivament, tenim la direcci vers la qualens movem: el Regne de Du, i subjectivament perqu ens posem al servei de la vida. El futurde l'Esglsia depn de la seva decisi de fer el que deia el profeta Miquees: ''practicar el dret ila justcia, i caminar, sense triomfalisme, per una part, i sense complexes dinferioritat perlaltra, humilment amb el teu Du''. Tot fent el regne de Du amb Jess, anem vers aquestDu. Aix, els creients i les Esglsies assumeixen llur corresponsabilitat humana i viuen el goigde llur fe.

18


20/22

FUTUR DE L'ESGLSIA EUROPEA?: PARLAAMERIC LLATINAdileg: modera Jos L. Gonzlez Faus

Vosts han parlat de l'evangelitzaci dAmrica Llatina per part d'Espanya com d'unlligam d'uni. Per avui no ens caldria dir ja, clarament, que s Americ Llatina que had'evangelitzar Europa?

P. RICHARD: Jo, ms aviat, diria que sn els pobres els qui ens evangelitzen a tots. AAmeric Llatina ha passat aix. Ens evangelitzen pel sol fet de dir-nos que existeixen. I, atravs dells, s el Du-dels-pobres, lnic Du veritable, qui ens evangelitza.

Si al segle XIX hom reivindicava les vuit hores de treball, no caldria reivindicar-ne avuidues o tres per a tothom? Hi esta preparada la tcnica actual?

G. ARROYO: A llarg termini, s que cal anar per aqu. Per hem de tenir en compte queaquesta meta exigeix molta vida associativa i molta riquesa humana. Cal exigir, a ms a ms,que sigui una meta mundial, s a dir, que uns pasos no tinguin vint hores setmanals i d'altresen tinguin cinquanta.

Tot el que vosts han dit, demana un determinat sistema socioeconmic? Quin? Si elsactuals sistemes no funcionen, hi ha una tercera via o un nou sistema?

G. ARROYO: Es clar que demana un sistema no capitalista, ats que el capitalisme a) no haresolt la problemtica del Tercer Mn i b) avui es demostra que tampoc no ha resolt la del

primer.

P. RICHARD: L'Esglsia no s'ocupa directament de l'economia, per jo crec que, tot i aix,pot aportar quelcom a aquesta pregunta si crea grups de cristians que visquin de deb unaaltra cultura.

Des dAmrica Llatina, com veu l' Esglsia d' Europa i, ms concretament, lad'Espanya?

JON SOBRINO: Considero que el problema ms seris, a nivell teolgic en el sentit de laParaula de Du, s el de no resignar-se a no perdre el monopoli sobre Du. Es com si la

Revelaci de Du hagus de passar, necessriament i en primer lloc, per Europa, pel Vatic oper la teologia alemanya. No es resigna a aquest procs pel qual, aparentment, es perden moltescoses en dogma i, en canvi, potser no es perd res en aix que anomenem Du, Tenint presentsles comunitats de base de Madrid, crec que sorgeix quelcom nou i que aquesta novetat t com a

base buscar Du i tot el que aix significa. Una altra impressi: Si Du no parla a Europa,doncs deixem que calli! Si no se'l sent per la ra que sigui, potser per l'aclaparament delconsumisme, repeteixo: deixem-lo callar! Potser s que no pot parlar... Pensem: que ha de dirDu avui? Iacceptem amb goig el que ens digui, encara que sigui poca cosa. Als pasos d'onvenim, no cerquem grans coses que ens ho diguin tot, sin que, quan hom troba una planta

petitoneta que creix ja s feli. Finalment, encara sembla que a Europa tot esta controlat. Quela teologia ha de tenir 24 tractats, encara que 22 no funcionin...

19


21/22

Com s'ha produt aquest Jess que ens ha presentat vost, Jon Sobrino?

JON SOBRINO: Ens hi hem trobat. Crec que hom pot trobar-shi amb una actitud d'honradesa davant la realitat, sense defugir-la. Monsenyor Romero arriba a dir: ''Sortosament,maten capellans; seria un mal smptoma que no els matessin, en una situaci en la qual es matatanta gent." Aquesta honradesa amb la realitat s ms important fins i tot que creure o no enDu. Perqu, com diu la carta ais Romans, sense ella, lhome bloqueja la veritat de Du. Peraix he dit abans que, si veritablement Du cal la a Europa... deixem-lo callar.

GONZLEZ FAUS: Voldria, com a moderador, tornar aquesta pregunta al pblic idemanar-li que compari els quatre trets que enumerava Sobrino amb la nostra imatge del Crist:a) Tenim un Crist proper? O pensem que hi ha coses que ''no ens pertoquen'', com a Esglsia ocom a cristians, perqu el Crist no s digna d'estar entre aquests " pucheros'' (com diria SantaTeresa)?; b) Ten i m un Crist alliberador dels pobres? O defensor i garantia d'un sistema queels produeix?; c) Tenim un Crist present? O pensem que Du es far ms trobads en all que

s absent, estrany, que no s'entn ..? (Un metge em va dir: "den que diuen la missa encastell, costa ms de creure en l'Eucaristia..."); d) Tenim un Crist amb originalitat evanglica?

O el deformem per tal d'adaptar-lo ais nostres desigs, creient que noms podr ser bonanoticia si els satisf?

Quin tant per cent de cristians pertanyen a aquesta Esglsia que vosts han descrit iquin tant per cent continuen essent cristians "de missa" Si tothom s com vosts diuen,per que no s' ha reformat ja la societat llatinoamericana?

P RICHARD: Crec que no s'hauria de respondre amb criteris quantitatius. Es molt msimportant linflux que tenen en la conscincia popular, i jo crec que el van tenint. No s'hauria de

respondre tampoc amb criteris eclesiocntrics: hi ha una presencia de Du i de I' Esperit de Dums en l la dels espais eclesistics que es poden reconixer com a tals. Per aix, s tan difcil derespondre amb precisi aquesta pregunta.

JON SOBRINO: Jo diria que amb percentatge mnim n'hi ha prou per a canviarsubstancialmenten la conscincia del poblela noci del que s l'Esglsia. Per que no s'hatransformat ja la societat? Doncs, perqu nosaltres tenim la paraula i l'oligarquia t els fusells.I dirigir un procs de transformaci no s tasca de l'Esglsia, sin de la societat.

GONZLEZ FAUS: Em pertoca a mi de tancar aquest dileg tornant al tema que ens hareunit: com ens veuen, des dAmrica Llatina, a les Esglsies d'Europa? Es tracta simplementde situacions diferents que noms poden contemplar-se l'una a l'altra? Ells ens han fet veure elque hi ha de responsabilitat nostra en els seus nivells d'infrahumanitat Potser nosaltres ens hemadonat que, en aquests nivells, de vegades materialment tan infrahumans, s'hi amaguenriqueses d'humanitat, superiors potser a les nostres

Retornant a aquests dos punts, voldria subratllar dos aspectes en els quals podem sentir-nosms units Ambds som vctimes d'un mateix sistema Un sistema que a ells els nega el fetd'sser humans i a nosaltres ens deshumanitza. Ells n'experimenten les seves conseqnciesmaterials i econmiques; nosaltres n'experimentem, sobretot, les seves conseqnciesculturals. Ells viuen una estructura no-humana, nosaltres ens trobem en una "cultura de

20


22/22

substituci" de hum on tot s superficial i res no s veritable: des dels aliments fins a aquestsnines amb carnet d'identitat que han constitut l'ltim xit ais Estats Units.

Per si ambds som vctimes, ambds podem ajudar-nos. I si nosaltres potser podem aprendredels seus nivells de qualitat humana, no hem d'oblidar que la resistncia al canvi a AmericLlatina ve tot sovint reforada des d'Europa: amb armes i tamb amb d'altres recursos, s a dir,subministrament dels nostres pseudovalors, amb (des) informacions, amb calmnies, amb veus"autoritzades" que els desautoritzen, etctera No estiguem amb els qui obren aix, si ms noels qui ara estem aqu. Res ms.

------------------------------------------------------- Cristianisme i Justcia, Roger de Llria 13, 08010 BarcelonaTelf: 93 317 23 38;Fax: 93 317 10 94;correu-e: [email protected]; http://www.fespinal.com

21

cj 03, futur de l'eglésia europea para américa latina - varios autores

Documents